Llista de mots i expressions de la Segarra històrica

Contribucions rebudes
Podeu ordenar-ho per qualsevol dels camps (asc i desc)
El filtre us ajudarà a trobar un mot

Id Mot Significat Àmbit d'ús Lloc
727 Bandau Ració de cops, ventallots, un fart de llenya, fotre una pallissa... –Altres– Plana de Guissona, entorn de Cervera...
726 Estragat Cansat.Se sentia estragat perquè l’havien fet treballar massa hores seguides. Llar Talavera
725 redere al darrera. A redere de la porta hi ha la jaqueta. Llar Cervera
724 Xalar Passar-ho bé –Altres– Belltall
723 Tírria, tenir tírria animadversió respecte algú o alguna cosa Rel. personals Torà
722 Xamba, tenir xamba Sort, tenir sort –Altres– Belltall
721 venguda venuda Economia Cervera
720 Tripó m. [LC] [MD] [ZOA] Glàndula sexual d’un gran nombre d’animals que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals. Natura Talavera
719 fer-se relació d'amistat: No es fan = Estan renyits Rel. personals CERVERA
717 Relleu/s Menjar sobrer Alimentació Sedó
716 boira pixarrosa la boira que remulla molt Natura CERVERA
715 pixarros que pixa, micciona, amb frequencia Sanitat CERVERA
714 Estiràs Eina agrícola per retirar fems Treball Talavera
713 poll ressucitat algu que haven millorat de posicio social en fa ostentacio humiliant als que no han prosperat Rel. personals CERVERA
712 ha tret faves d'olla que ha fet sort, la vida li ha fet un tomb a favor Rel. personals La Morana, Cervera
711 Flato Dolor agut a la panxa a causa d'haver fet un esforç i no haver paït bé el menjar. Esport La Manresana
710 Al tanto Alerta, atenció. Per exemple, 'ves al tanto' (estigues alerta). Rel. personals La Manresana
709 Prèssic Prèssec. Alimentació La Manresana
708 Castís Dit d'una persona) Bonic, eixerit. Rel. personals La Manresana
707 Parada Una feixa d'extensió més gran. Treball La Manresana
706 Podé Potser –Altres– Belltall
705 Puó Pugó Natura Belltall
704 Facit, afacit Farcit, ple –Altres– Belltall
703 Mal atxurat, mala txura Mal vestit, vestit que no està ben acabat Vestimenta Belltall
702 Decauve Furgoneta. Inicialment, les furgonetes aquí eren de la marca DKV, i per extensió es fa servir la marca per referir-se a totes les furgonetes. –Altres– Belltall
701 Zing-zing Sonall Llar Belltall
700 aubarda albarda Treball CERVERA
699 No tenir aspero Locució per indicar que algú vol que una cosa es faci immediatament Rel. personals Torà
698 Senatxo Mena de cabàs o cistell de mà, normalment fet d'espart i herbes seques o fulles de palma que serveix per anar al mercat –Altres– Torà
697 Samaler Semaler. Conjunt de pals per traginar una portadora Treball Torà
696 Animorar Enamorar Rel. personals Torà i altres
695 Patac (d'aigua) Xàfec molt intens Natura Cervera
694 Bujol Galleda amb braç per treure la 'merda' Llar TARROJA DE SEGARRA
693 Esquerrer Cau esquerrer quan alguna cosa no és avinent. –Altres– La Manresana
692 Radere Darrere. –Altres– La Manresana
691 Lloca Persona que, ubicada en una comunitat, fa d'espieta i facilita informació a persones de l'exterior, per efectuar-hi, per exemple, robatoris o atacs. –Altres– La Manresana
690 Mantxar Fer l'acte sexual Rel. personals Maldà
688 Llargavistes Binocles, prismàtics –Altres– Maldà
687 Llanut Persona fatxenda, creguda Personalitat Maldà
686 Bisenfí El 'vis sens fi' és una màquina agrícola que serveix per a recollir el gra de terra i traslladar-lo cap a una altra banda. Treball Maldà
685 Bestiota Exagerat; sapastre Personalitat Maldà
684 cassigall tros de roba trencada i feta malbé Llar CERVERA
683 ximberga anar a la ximberga, fer quelcom sense solta ni volta –Altres– CERVERA
682 cortera unitat de mesura de terra: Te 3 corteres de sembradura Economia CERVERA
681 patrico mesura d'oli usada a mitjan segle XX Alimentació CERVERA
680 casum l'os pedrer renec atenuat –Altres– Les Pallargues
679 casum dena renec atenuat –Altres– CERVERA
678 ospa dena renec atenuat –Altres– CERVERA
677 espolsegar distribuir el sucre en pols per sobre de les ensiamades Alimentació CERVERA
676 espolsegar treure la pols de mantes i matalasos picant-los –Altres– Cervera
675 mes ruc que la patusca ser molt ruc Personalitat Cervera, La Morana
674 cruelga una clase de bolet comestible, pot ser blanca, vermella, morada, les dues darreres poden ser picants Alimentació La Morana
673 xardor cremor d'estomac Sanitat La Morana
672 xafegor xafogor, calor asfixiant i enganxosa Natura CERVERA
671 cleca rialla sorollosa (en altres indrets es un clatellot o bufetada) –Altres– La Morana
670 clascamoll ou que la gallina ha fet sense la closca de calç Alimentació Cervera, La Morana, Pelagalls
669 cascall ametlla amb la pela enganxada i seca de dins Economia Cervera, La Morana
668 fer la fi del cagalàstics acabar malament una persona Rel. personals CERVERA
667 asperges aspersió d'aigua beneïda Religió CERVERA
666 silló cantir negre de Verdú Llar Cervera, La Morana, Pelagalls, Les Pallargues
665 llonguet panet petit Alimentació La Morana
664 trinxant tallant de carnicer Alimentació CERVERA
663 trinxant tallant de carnicer Alimentació CERVERA
662 panades panedons (d'espinacs) Alimentació Guissona
661 patofes nyàmera (nyama), tubercle molt bo en vinagre, també dit patata de canya o batata de la Noguera, pataca (de pala, de canya o petorrera), patatxo, topinàmbur o heliant (Helianthus tuberosus) Alimentació La Morana, Guissona
660 Entrampussar/Trampussar Ensopegar amb alguna cosa –Altres– Torà
659 Voliac/vuliac ratpenat, mamífer volador Natura Torà
658 Colrar (un costipat, una grip) Passar o covar el costipat. Sanitat La Manresana
657 Aresta Espina Alimentació Belltall
656 Llaurar com algú vulgui o digui Fer-li cas, seguir les seves indicacions. Rel. personals La Manresana
655 Atansar apropar –Altres– TARROJA DE SEGARRA
654 Empaitar perseguir –Altres– TARROJA DE SEGARRA
653 La peste Borbonica sou molt dolents, trapella, sou la peste bubonica –Altres– TARROJA DE SEGARRA
652 Apa vinga, anem... –Altres– TARROJA DE SEGARRA
651 Vimblanc licor per dades senyalades, fet amb most bullit Llar TARROJA DE SEGARRA
650 Petadors Joc, amb cassoletes de fang que es feien petar Esport TARROJA DE SEGARRA
649 Patacons moneda, fet amb cartes Esport TARROJA DE SEGARRA
648 Aixurbit o axurbit Despert, desvetllat Personalitat Sedó
647 Orxagat Vomitar Llar Talavera
646 Parar l’aigua Esperar que toqui el torn per a regar l’hort Natura Massoteres
645 Renadiu, renadiua Planta cultivada que creix de manera silvestre als marges ( especialment bledes o espinacs) Alimentació Massoteres
644 Ranadiu Utilitzat per descriure les plantes que neixen, tot i que aquell amy no les hagis plantat, i siguin on hi eren l'any anterior. Natura Torà
643 Titaranya Teranyina Natura Belltall
642 Istiu Estiu Estació de l'any Natura Cervera
641 Cocho porc Natura Talavera
640 Ca! Vols dir? –Altres– Talavera
639 Forniga Formiga Natura Belltall
638 Moresc Panís, blat de moro, dacsa... Alimentació Belltall
637 Murri, múrria Antipàtic, poc enraonat Rel. personals Belltall
636 Rebejar Remullar Llar Torà
635 Boranit Bona nit Rel. personals Cervera
634 Equaliqua / equiliqua / equoliqua / exacte, volia dir això; just a la fusta; això mateix; ni més ni menys Rel. personals Cervera
633 Caracot Carallot Personalitat Maldà
632 Filar En el sentit d'avenir-se o no diferents persones. Per exemple: aquells germans no filen (no s'avenen). Rel. personals La Manresana
631 Tomàtic Tomàquet Alimentació Cervera
630 Escarranxat Amb les cames obertes Esport Cervera
629 Xicolata Xocolata Alimentació Tarroja
628 Bardaixa Prostituta Rel. personals Tarroja
627 Arruixat-da Variable, llunàtic, depenent del moment Personalitat Cervera
626 Ginoll Genoll –Altres– Belltall
625 Juriol Juliol –Altres– Belltall
624 Juriol Juliol –Altres– Belltall
623 Guié Pedrer Natura Belltall
622 Cunya, fenya Cuina, feina –Altres– Belltall
621 Anxovar-se Estar assentat però de manera encaixonat, menjat pel sofà, Llar Cervera
620 ni solta ni volta que això no té cap sentit Rel. personals Cervera
619 esvaït tinc gana, estar deju i tenir ganes de menjar Alimentació Cervera, La Morana, Pelagalls
618 esporret anar amb poca roba Vestimenta La Morana,
617 embuonar entelarse el vidre amb vapor d'aigua, posar-se buor Llar Cervera
616 escatusser escadusser, que no fa peça, desparrelat –Altres– Cervera
615 Descabellat (anar) Despentinat, escabellat. –Altres– La Manresana
614 Descabellat Despentinat, escabellat. –Altres– La Manresana
613 Espitralat, -ada Es diu de la persona que vesteix, de manera deixada o volguda, ensenyant el pit o parts del tòrax. Vestimenta La Manresana
612 Aurir Obrir (aubrir) –Altres– Belltall
611 Arrefaixar-se Arrambar-se. –Altres– Belltall
610 Negret Fredolic Alimentació Belltall
609 Tovallola Bufanda Vestimenta Belltall
608 Bo¨¨ic munt de herba seca per cremar Natura TARROJA DE SEGARRA
607 Esgarranxada Ferida a la pell -o esquinç a la roba-, més o menys allargada, provocada per cossos punxeguts, com les urpes d'animals (gat), les espines d'arços o argelagues. Sanitat La Manresana
606 Asclar Trencar, partir. Treball La Manresana
605 Sant Ramon gloriós! Exclamació d'origen religiós. Religió La Manresana
604 Plata Safata, bassina o plat allargat per posar-hi menjar per a diferents persones. També s'usen per recollir diners dels fidels durant les misses. Llar La Manresana
603 Escarranxar-se Obrir les cames, separar una cama d'una altra. Rel. personals Cervera
602 Servar Aguantar fort (Serva el sac que l'omplo de gra) Treball TARROJA DE SEGARRA
601 Bufa Exclamació (Caram, Ondia) Bufetada –Altres– TARROJA DE SEGARRA
600 Reu Arreu. Eina per llaurar, d'una rella i tirada per 2 animals. Treball Queràs
599 Forcat Eina per llaurar, d'una rella, i tirada per un animal. Treball Queràs
598 Tomaca Tomata, tomàquet Alimentació Belltall
597 Baracoc Albercoc Alimentació Belltall
596 Ventallot Cop fort i violent Rel. personals La Manresana
595 Professó Processó Religió Belltall
594 Aviam I ara que? a veure que fem –Altres– TARROJA DE SEGARRA
593 Esquinxarra Acció d'obrir les cames, espai entre les cames obertes Esport TARROJA DE SEGARRA
592 Sustarrada Caiguda espectacular d'una persona –Altres– TARROJA DE SEGARRA
591 Funyir prémer i esprémer les fulles d'espinacs Alimentació TARROJA DE SEGARRA
590 Embarcar Llençar o tirar una pilota a la teulada, balcó.. Esport TARROJA DE SEGARRA
589 Engalipada Enganyar, enredar –Altres– TARROJA DE SEGARRA
588 Dàlit Impuls - Empenta - Força –Altres– TARROJA DE SEGARRA
587 Soguill Corda prima. Potser sinònim de cordill? Treball Belltall
586 Petar Trencar Llar Cervera
585 Mostegot Guardar-se el menja a la boca i no empassar (fer bola) Llar Cervera
584 Mastegot Cop donat a la galta amb la ma plana Llar Cervera
583 Plumier Estoig de fusta allargat on es guarden els llapis i els bolígrafs Educació Cervera
582 Badall Pa obert per la meitat no separat del tot. (Entrepà) Alimentació Cervera
581 Llusc, llusca Curt de vista, que no hi veu bé –Altres– Belltall
580 Reng Conjunt decoses, persones, plantes, arbres, etc., disposat en una filera i amb distàncies homogènies. Per exemple, un reng d'ametllers. –Altres– La Manresana
579 Punta de llata Clau allargat utilitzat per clavar-lo a les llates de fusta. Treball La Manresana
578 Llata Llenca o peça de fusta allargada, de gruix rectangular i relativament gran. Usades, per exemple, per sostenir i arenglerar les teules d'una teulada. Treball La Manresana
577 Llistó Llenca o peça de fusta allargada, de gruix rectangular i relativament petit. Treball La Manresana
576 Tres quarts de fusta i un llistó Expressió d'hora indeterminada en resposta a la pregunta 'quina hora és?'. –Altres– La Manresana
575 Lleptua Varietat d’enciam, l’enciam d’estiu Alimentació Belltall
574 Xela, fer una xela Poc foc Llar Belltall
573 Sàuvia Sàlvia Natura Cervera
572 Afanar Furtar, robar sense violència. –Altres– Maldà
571 Xurrac Xerrac. Serra fixada a un mànec. Treball La Manresana
570 Envistes (a les envistes de) Ser a les envistes d'un lloc és trobar-se en un punt en què aquest lloc és visible. –Altres– La Manresana
569 Allavòrens Aleshores, llavors, en aquell moment –Altres– Belltall
568 Pana, tenir pana Avaria, estar avariat el vehicle –Altres– Belltall
567 Falcilla Falciot Natura Belltall
566 Trebol Trespol, terra d’una estança Llar Belltall
565 A dalt sobre Damunt d'alguna cosa –Altres– Cervera
564 A dalt sobre Damunt d'alguna cosa –Altres– Cervera
563 Cortera Quartera. Unitat de sembradura que equival, aproximadament, a 2400 m2. Treball Belltall
562 Goret Guaret Treball Belltall
561 Montornar Passar per segona vegada la terra de goret (guaret) Treball Belltall
560 Jaio Vell Rel. personals Belltall
559 Desmasia Quantitat. Usat normalment en oracions adversatives Rel. personals Belltall
558 Vuits i nous Quan es tracta d’un assumpte poc clar o enredat, fins i tot una mica tèrbol. “Això són vuits i nous” La frase complerta : “Això són vuits i nous i cartes que no lliguen” –Altres– Santa Coloma de Queralt
557 Anar a pagar el sastre Anar de ventre –Altres– Santa Coloma de Queralt
556 Carai, que et toc! 'Que bé que t'ha anat!' ' Quina sort que has tingut!' –Altres– Santa Coloma de Queralt
555 Tossino Porc Alimentació Belltall
554 Soll Corralina del porc (tossino) –Altres– Belltall
553 Escugolar Treure els cúgols dels alls Treball Belltall
552 Cúgol Peduncle de la flor de l’all. Cal treure’l perquè pren força a l’all Alimentació Belltall
551 Ansoltes Cants per la mort d’algú Religió Belltall
550 Aviar Ves a aviar el ramat i que pasturi. –Altres– Santa Coloma de Queralt
549 Arpiot Aixada que té dues puntes Treball Belltall
548 Sina Part superior del tòrax –Altres– Belltall
547 Sina Part superior del tòrax –Altres– Belltall
546 Feresa Por –Altres– Santa Coloma de Queralt. Talavera
545 Feresa Por –Altres– Santa Coloma de Queralt. Talavera
544 Faram Conjunt de bestiar d’un corral Llar Belltall
543 Truitot Menjar que a altres indrets en diuen 'trinxat' Alimentació Talavera. Santa Coloma de Queralt
542 Doble Gruixut –Altres– Santa Coloma de Queralt
541 Malícia Ràbia 'Em fa malícia que em diguin que sóc un bot' –Altres– Santa Coloma de Queralt
540 Al cap i a l'últim Al cap i a la fi –Altres– Talavera. La Cirera
539 Batxiller tafaner, curiós, xafarder –Altres– Santa Coloma de Queralt. Vallespinosa
538 Tenir fe Sinònim de creure. '–Vindràs a sopar? –tinc fe que no'. –Altres– Santa Coloma de Queralt
537 Simolsa Diadema, per subjectar els cabells llargs. –Altres– Santa Coloma de Queralt
536 Xurriacada Cop de xurriac. Treball La Manresana
535 Xurriac Fuet, per colpejar animals. Treball La Manresana
534 Esbarriar Escampar –Altres– Belltall
533 Gicar Deixar. 'gica-ho aquí mateix' –Altres– Talavera. Les Piles de Gaià
532 Coll carranxó Portar algú assegut a les espatlles Rel. personals Belltall
531 Pelitxó Una miqueta, poquet –Altres– Belltall
530 Embastar Començar una feina o treball, sense acabar-lo. Treball La Manresana
529 Vuriac Ratpenat Natura Pujalt
528 Maimó Que no té pressa. Que no acaba mai de fer alguna cosa Llar Pujalt
527 Cago Paraula malsonant, renec Rel. personals Belltall
526 Anvès de En lloc de –Altres– Belltall
525 Pallissa Cobert per guardar-hi palla i també eines del camp. Treball La Manresana
524 Aixurriar Fer fora un animal –Altres– Belltall
523 Caviguet Aixada petita –Altres– Belltall
522 Àngels castella sense estalviar, a l'ample, sense mesura; 'tu què et penses, que això és àngels castilla?' Rel. personals Cervera
521 Captar Demanar almoina. Economia La Prenyanosa
520 voltereta castellanisme; tombarella Esport Cervera
519 ni xo ni arri que no té ni solta ni volta, que no té sentit (no té ni so ni arri, derivat del que es deia als animals) Treball El Talladell
518 Aumón Enlloc –Altres– Gospí
517 Selló Càntir Llar Ribera d'Ondara
516 birbar treure les males herbes Natura Ribera d'Ondara
515 Escarser Imparell, senar –Altres– Belltall
514 Ruella Flor que surt a la primavera als vorals de camins i al mig del sembratat Natura Selvanera
513 Cort Corralina de porcs Treball Selvanera
512 Voliana Papallona Natura Selvanera
511 Asporreta Anar poc abrigat Vestimenta Selvanera
510 Com Lloc on es posava el menjar pels animals Treball Selvanera
509 Vencill Corda prima per lligar els sacs, les garbes... –Altres– Belltall
508 Caix Mal lleu Sanitat Belltall
507 Beliana Papallona Natura Belltall
506 Astuba Estufa Llar Belltall
505 Badall Entrepà Alimentació Belltall
504 Ansumania Fumerol, xemeneia... Llar Belltall
503 Pàmfil, -a Persona que s'afecta per tot. Personalitat La Manresana
502 Xarrumpampolles (o Xarrumpumpolles) Malnom, d'algú a qui possiblement li agrada beure. Rel. personals La Manresana
501 ampostada postada/prestatge Llar Concabella
500 asprit esperit de vi/alcohol Llar Concabella
499 Préssic Préssec Alimentació Les Oluges
498 Xuminia Ximeneia Llar Guissona
497 Tomàtic Tomàquet Alimentació Guissona
496 Grivi Esgarrifança –Altres– Guissona
495 Faluga Nom de gos, especialment si és petit i belluguet. –Altres– Queràs
494 Sicla Síquia –Altres– La Prenyanosa
493 Boi Gairebé –Altres– Santa Coloma de Queralt
492 Astuviar Estalviar Economia La Manresana
491 Escarrabillat Espavilat, viu, despert. Personalitat La Manresana
490 Estret com un cul de ciri Persona molt estalviadora, que 'no estrena mai res'. Avara, fins i tot. Personalitat La Prenyanosa
489 Fato Volum de coses Treball Foradada
488 Asbergínia Albergínia Alimentació Torrefeta
487 Acotxar Posar els llençols, manta, vànua ben agafada sota el llit, per no tenir fred Llar Torà
486 Pavana Curt d'enteniment, aturat. Personalitat Maldà
485 A prendre vent! Menystenir a algú Rel. personals Torrefeta
484 escatxigar esquitxar Natura Montpalau
483 emparrar-se enfilar-se Natura Montpalau
482 umolls molls, pinces Alimentació Montpalau
481 mixó moixó, pardal Natura Montpalau
480 un camí una vegada –Altres– Montpalau
479 peperepep rosella Natura Montpalau
478 Pallús Babau, curt de.gambals. Personalitat La Manresana
477 Macuto Borsa bandolera, que es va posar de moda sobretot per anar a l'escola o l'ìnstitut per portar-hi els llibres Educació Cervera
476 Iclésia Església Religió Cervera
475 Cantar pavanes Gandulejar, jeure a la palla. Treball La Prenyanosa
474 Llepissós Llefiscós, de superficie greixosa Llar Cervera
473 Llogurt Iogurt Alimentació Cervera
472 Reixos Els reis Mags d'Orient –Altres– Cervera
471 A fe de Déu (afededéu) Manera s'emfatitzar una afirmació o negació: a fe de Déu que es burro! Rel. personals Cervera
470 Llavonses (i llavontes) Aleshores, en aquell moment Rel. personals Cervera
469 Carpessano Carpeta de format quart o foli amb 2 o 4 anelles per guardar-hi fulls, sovint quadriculats, amb tapes de colors o imatges. Educació Cervera
468 Emburnia Recipient gran Llar Talavera
467 Eixurubit Simpàtic, caràcter obert Rel. personals Cervera
466 Aixut/eixut Sec, sense humitat. Tam´bé pot dir persona poc simpàtica. Rel. personals Cervera
465 Eixida Terrat Llar Cervera
464 Passera Conjunt de pedres situades a poca distancia les unes de les altres que servien per poder passar un curs d'aigua de poca entitat. Natura Cervera
463 Calçada Nuvolada fosca a l'horitzó Natura Cervera
462 Festejar Tenir relació, dues persones, amb intenció de casar-se Rel. personals Maldà
461 Tiberi Ápat suculent i copiós. Alimentació La Manresana
460 Covi Cove Treball La Manresana
459 Fermar Lligar; subjectar amb corda, cadena, fil o altra cosa que impedeix d'anar-se'n. Treball Maldà
458 Baldador Gronxador Esport Maldà
457 Badejo Bacallà Alimentació Maldà
456 Baldar Gronxar Esport Maldà
455 Ganassot Home o noi gran que fa criaturades. Personalitat Maldà
454 Timó Farigola Natura Maldà
453 Lloca Pera o poma massa madura, que ha pres color fosc com si es podrís Alimentació Maldà
452 Txafatolls Sapastre, pocatraça. Personalitat Maldà
451 Txapel Escupinada, llançament de saliva Rel. personals Maldà
450 Xollar Tallar el cabell –Altres– Maldà
449 Xulla Carn magra de porc Alimentació Maldà
448 Matafaluga Anís Natura Maldà
447 ganàpia Home o noi gran que fa criaturades. Personalitat Maldà
446 Patullar Trastejar, fer alguna cosa sense tenir-ne expertesa. Treball La Manresana
445 Com el Rosari de l Aurora Que s ha acabat malament Rel. personals La Manresana
444 Iai jo Exclamació de sorpresa Rel. personals La Manresana
443 Bromes Núvols Natura La Manresana
442 Xona Bruta Llar Talavera
441 Fer una xera Fer foc Llar Talavera
440 Tronera Parrandero, persona a qui li agrada molt la festa.a na que Personalitat La Manresana
439 màrfega dona grossa Personalitat Sant Guim de Freixenet
438 Garagot Gargot, dibuix fet amb poca traça Educació Cervera
437 Arrop De gust molt dolç Alimentació Guissona
436 Senderi Seny, criteri. Personalitat La Manresana
435 salispàs donar un passeig curt, per exemple per esbargir la boira –Altres– La Morana
434 Goitar Mirar –Altres– Cervera
433 Catitomba Tombarella –Altres– La Manresana
432 figueretes, Fer Fer tombarelles, salts, exercicis gimnàstics diversos amb gràcia i habilitat Esport Cervera
431 Ratllotes Ratlles mal fetes, amb poca habilitat Cultura Cervera
430 Quiso Gos Esport Cervera
429 Juguet/Joguet Joguina –Altres– Cervera
428 Silló Càntir amb una ansa i dos brocs Alimentació Maldà
427 Senalla Recipient fet de palma o d'espart que serveix per a contenir i transportar terra, comestibles, etc. Treball Maldà
426 Romancer Persona de lenta resposta, poc activa Personalitat Maldà
425 Xotre Fotre –Altres– Maldà
424 Tòtil, -a Persona 'parada' i/o curta de gambals. Personalitat La Manresana
423 Lloca Persona, sovint una dona, que no para de parlar i en el que diu, molesta. Rel. personals La Manresana
422 Marcòfia Dona molt grassa. Rel. personals Maldà
421 Bova Boga, arbre o arbust que es fa servir per fer els culs de les cadires Natura Cervera
420 Xicleter Arbre semblant al lladoner Natura Cervera
419 Bajota Aglà d'alzina Natura Cervera
418 Bajoca Beneitot, persona de poc seny. Personalitat Maldà
417 xumar Beure a morro, aplicant els llavis al broc o vora del dipòsit de líquid. Rel. personals Maldà
416 Guipar Veure de lluny, o d'amagat o amb esforç. Rel. personals Maldà
415 Esporgar Podar Natura Maldà
414 Enxovat Reclòs en un lloc estret Llar Maldà
413 nxovat Reclòs en un lloc estret Llar Maldà
412 Aconsigar Perseguir, empaitar Rel. personals Maldà
411 Tossar Entossudir-se, entestar-se Rel. personals Maldà
410 ballofa butllofa Sanitat Cervera
409 trebòl Sostre d'una habitació Llar Cervera
408 esgolfa Golfa. Part superior d'una casa. També 'esgolfes' en plural. Llar Cervera
407 cascarres boletes de moc sec que s'extreu del nas burxant amb el dit Llar Cervera
406 Misto (De) De qualitat superba, de traca. –Altres– La Manresana
405 Destraler Persona matussera. Personalitat La Manresana
404 Distral Destral Treball La Manresana
403 Pejiguera Estorb, que no ve de gust fer Rel. personals Cervera
402 Aufendós Ofendós, que ofèn o molesta Personalitat Maldà
401 Aumosta Mesura de quantitat equivalent a 'el que hi cap a les mans'. Economia Maldà
400 Garlar Xerrar Rel. personals Maldà
399 Carrau Persona que no calla Personalitat Maldà
398 Txut Persona parada, que no diu res Personalitat Maldà
397 Vestrús Beneitot, curt d'enteniment Personalitat Maldà
396 Pila, fer No anar a escola Educació Maldà
395 Palter Munt d'excrements –Altres– Maldà
394 Magolar Eixafar, mastegar –Altres– Maldà
393 Llustrós Persona saludable, grassa Personalitat Maldà
392 Jóvens Joves –Altres– Maldà
391 Gosseria Mandra, peresa Personalitat Maldà
390 Galleta Galleda, cubell Llar Maldà
389 Furro Persona o animal poc sociable Personalitat Maldà
388 Fargar-se Vestir-se, arreglar-se. Vestimenta Maldà
387 Destraler Persona que ho fa malbé tot. Personalitat Maldà
386 Despús-demà Demà passat –Altres– Maldà
385 Despús-ahir Abans d'ahir –Altres– Maldà
384 Clafolla Pela exterior de l'ametlla. Natura Maldà
383 Carallet Persona ruca, de poc enteniment Personalitat Maldà
382 Capellà Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. Rel. personals Maldà
381 Blair Cremar-se la pell pel sol o per d´altres fonts de calor. Anar ple de picades de mosquit. –Altres– Maldà
380 Buixir Bordar el gos Natura Maldà
379 Llauner Lampista Treball Cervera
378 Tanto Punts en un joc. He guanyat el tanto, /Gols, ha marcat dos tantos./Fer mal. Li han fet un mal tanto. Llar Cervera
377 Refle Arbitre Esport Cervera
376 Encarquinant Brutícia molt agafada, difícil de netejar Llar Cervera
375 Carquí Brut, brutícia Llar Cervera
374 Alego De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona –Altres– Maldà
373 Aconseguir Perseguir Rel. personals Maldà
372 Afedelisto Exclamació relativa a alguna cosa o fet molt sorprenent Rel. personals Torà
371 Marfull Mosquit Natura Maldà
370 Fato indicatiu de quantitat, 'Massa fato per dinar', 'porta tot lo fato' Rel. personals Torà i altres de la vall del llobregós
369 Carnús Home de molta còrpora i de poc enteniment. Personalitat Maldà
368 Rostar Escurar Alimentació Calaf
367 Talèries (les) Molt tard –Altres– La Manresana
366 Llord Brut –Altres– La Manresana
365 Saltar Baixar d'un vehicle o transport. –Altres– La Manresana
364 Carro de trabuc Carro útil per feinejar al camp per portar i bolcar càrregues. Treball La Prenyanosa
363 Freginal Farraginal. Tros per a farratges, habitualment una feixa o tros petit. Economia La Prenyanosa
362 Tabardo Abric gruixut i calent. Vestimenta Barcelona
361 Gec Abric Vestimenta La Manresana
360 Ser/estar a la figuera Badar Rel. personals La Manresana
359 Collons-dandara Expressió: vés als cullons-dandara (vés a la merda). Rel. personals La Manresana
358 Marjondona Dona que cuida o serveix algú. Treball La Manresana
357 Llargavistes Prismàtics –Altres– La Manresana
356 Gavinet Ganivet Llar La Manresana
355 Bufiot Biot, clot. Pot sortir en un tros i s'ha de tapar o reparar per tal que no es faci més gros i pugui afectar la integritat d'una paret de marge propera, per exemple. Natura La Manresana
354 Eixorivit Despert, viu, reviscolat, eixerit. Per exemple: Fa no res que aquest nen estava pansit i ara esta ben eixorivit. Personalitat La Manresana
353 Pandero Cul (figuradament) –Altres– La Manresana
352 Tururut viola Expressió o exclamació quan alguna cosa ja ha passat, i de vegades no l'hem pogut aprofitar. Rel. personals La Manresana
351 Panistra Beneitot, curt d'enteniment Personalitat Maldà
350 Matalot Individu beneit, corpulent, però curt de gambals Rel. personals Maldà
349 Maixant Dolent, de mala qualitat –Altres– Maldà
348 Aumon Enlloc –Altres– Maldà
347 Catxar Fer l'acte sexual Rel. personals Maldà
346 Estellador Comporta que serveix per desviar l'aigua d'un rec més gran a un de més petit. Natura Cervera
345 Sunyer Somier Llar Cervera
344 Electra Subministrament elèctric. Economia Maldà
343 Eixarreït Molt sec, recremat. Natura Maldà
342 Fullanius Destructor de nius d’aus. Buidar nius quan encara les aus coven els ous o crien els pollets. Per extensió als que malmeten qualsevol cosa pel sol plaer de fer-ho. Natura Maldà
341 Fer llunes Sostraure un sac de gra de casa i anar-lo a vendre d’amagatotis Treball Maldà
340 Fer festes Acaronar Rel. personals Maldà
339 Mula guita Mula rebel. Mula propensa a etzibar cosses. Treball Maldà
338 Margendona Majordona. Senyora gran que té cura de la casa civil del senyor Rector. Religió Maldà
337 No em vague No em va bé, no tinc temps Treball Maldà
336 Servar Sostenir, subjectar. Aguantar i vigilar una cosa durant un breu període de temps. –Altres– Maldà
335 Popa Mamella –Altres– Maldà
334 Popa Mamella –Altres– Maldà
333 Popa Mamella –Altres– Maldà
332 Popa Mamella –Altres– Maldà
331 Mangala Bastó de passeig Esport Maldà
330 hòmens homes –Altres– en gran part del dialecte occidental i en tot el valencià, e
329 Ruella Rosella Natura Cervera
328 Carrutxes Caminador per a nen petit Llar Cervera
327 Panistra Cove/Panera Llar Cervera
326 Bensill/Vensill Cordill Treball Cervera
325 Venturer/a Vehicle ja utilitzat (2a ma) Economia Cervera
324 Didala Protector pel dit, era allargat i cobria tot el dit. Llar Cervera
323 Agavelladors/Gavelladors Majoristes que compraven, conills, pollastres, ous als pagesos Economia Cervera
322 Pericó Recipiennt on va a parar l'aigua de la pluja que recull la taulada i es distribueix cap a la cisterna o cap a la claveguera Llar Cervera
321 Susto Ensurt, esglai Rel. personals Cervera
320 Graciosa Gasosa, beguda amb gas ensucrada, La Casera Alimentació Cervera
319 Llimpiar Netejar lloc Llar Cervera
318 Puesto Lloc: guarda les coses al seu puesto Llar Cervera
317 L'ensendemà L'endemà Rel. personals Maldà
316 sisquere Tant de bo Rel. personals Maldà
315 qui te treballadors i no els veu es torna pobre i no so creu qui te personal al seu conte es bo que ho controli Rel. personals Sant Guim de Freixenet
314 si te'n calces no te'n vesteixis es diu de una persona que no te'n pots fiar massa Personalitat Sant Guim de Freixenet
313 sitrill, sitrilleres setrill, setrilleres Alimentació Cervera
312 Ancabat Després, en acabar... –Altres– Sant Ramon
311 Trebinella Barrina de fuster Treball Calaf
310 Bacó -ona Persona bruta o també que diu mal. Rel. personals La Prenyanosa
309 Forjar-se Posar-se la camisa o la roba bé, per no ser un malforjat. Vestimenta La Manresana
308 Cap d'esquila Persona que és criticada pel que ha dit o fet. Per exemple: 'Ves al tanto a posar-te en aquell conflicte, que t'agafaran de cap d'esquila'. Rel. personals La Manresana
307 Pervaricar Enfadar-se, molestar-se, exclamar-se. Exemple: 'Au, home, au, torna'm la pilota que et vaig deixar i no em facis pervaricar'. Rel. personals La Manresana
306 fato coses –Altres– Sant Guim de Freixenet
305 colagre coragre, acidesa d'estòmac Sanitat Cervera, La Morana, Pelagalls
304 deixatar batre els ous (per fer una truita) Alimentació Valles, Penedes i Girona
303 deixatar batre un ou amb un altre liquid, Ous deixatats amb gasosa era una beguda energetica per la canalla Alimentació Estaras
302 brossat formatge, de textura semblant al mato, que surt d'escalfar el serum sobrant de fer els formatges, serum anomenat xerigot, el xerigot s'escalfa fins a temperatures gairebé d'ebullició amb cabellera d'escarxofa o altres acids Alimentació La Morana, Pelagalls
301 bajoca mongeta tendra Alimentació La Morana
300 sobrefruitat menjar quelcom després del àpat, o fora d'hores, per caprici Alimentació La Morana
299 mandonguera, mandongueres dona que organitza el mandongo, dones que fan el mandongo Alimentació Estaras
298 mandongo feines relaciuonades amb la matança del porc, en concret adobar la carn, budellam i sang per fer embotits Alimentació Cervera
297 tros camp de cultiu Natura Cervera
296 Ensumania Xemeneia Llar Conesa
295 Jo et flic jo et floc. Ni tu ni jo tampoc. Quan algú es quedava amb un pam de nas per no poder fer alguna cosa –Altres– Sant Guim de Freixenet
294 Enjub Bassa –Altres– Sant Guim de Freixenet
293 silló càntir Llar Cervera, La Morana
292 cimintiri cementiri –Altres– Cervera
291 siroll soroll –Altres– Cervera
290 pa Deu m'on doni do frase emprada en plegar el pa caigut a terra, demanant que no en falti mai Llar La Morana
289 fet i deixat estar persona que no es cuida, que no s'arregla Rel. personals La Morana
288 empostada postada, prestatge, Llar Cervera
287 fes-ho una altre camí repeteix-ho Educació La Morana
286 gripia teca, menjar Alimentació La Morana
285 sutxa pols de carbonilla que queda enganxada a les ximeneies Llar Cervera
284 anar al troç anar a una finca Economia Cervera
283 anar a la vinya anar a una finca encara que ni hi hagi plantada vinya Economia Cervera
282 tumatiga tomaquet Alimentació Cervera
281 safranoria pastanaga Alimentació La Morana
280 berro porc mascle, persona porca Economia Cervera
279 trumfo, trumfes patata, patates Alimentació La Morana
278 aumolls, aumollets estri en forma de pinces per girar la carn a la brasa, o recolocar les brases Llar Cervera
277 plagota dona lleugera de cascos, Rel. personals La Morana
276 vinova inflamació amb protuberància, 'la vacuna m'ha fet una vinova' Sanitat La Morana, Talladell
275 Frabalà Farbalà, banda de roba que adorna una faldilla Vestimenta Sant Ramon
274 xura, axurat que té bona figura, que una roba li escau bé, una camisa ben axurada Vestimenta Cervera
273 Esclamalls Ganxos i ferros que servien per penjar les olles en els focs a terra Llar Cervera
272 Siquia Sèquia (lloc per on passa l'aigua per regar els horts. Treball Cervera
271 Matxo Híbrid d'un cavall i una burra Treball Cervera
270 Casal Compartiment on es guarda el gra. Treball Cervera
269 Clotxa Lloc on hi ha el foc en el foc a terra Llar Cervera
268 Camalleres Caramelles Llar Cervera
267 Cullereta Larva de Granota (cap gros) Natura Cervera
266 Beracroc Albercroc Alimentació Cervera
265 Asserven Les cames no m'asserven Natura Talavera
264 Poll ressuscitat Nou Ric Rel. personals Talavera
263 Empudegar Molestar Rel. personals Talavera
262 Prèmits Premis Esport Sant Ramon
261 Auliva Oliva Alimentació Cervera
260 Desermir Netejar un terreny erm per conreuar-lo Natura Cervera
259 popes els pits d'una noia o senyora Rel. personals Cervera
258 escatxigar, escatxic en oriental, esquitx, esquitxar; mullar amb gotes d'aigua Llar Cervera
257 toll en oriental, bassal; clot amb aigua Natura Cervera
256 aubergínia albergínia, la verdura. Alimentació Cervera
255 xafatolls entremilat, mal destre Personalitat Torrefeta
254 xinxollar sacsejar un liquid dins una ampolla Llar Torrefeta
253 Esmoriac Rat penat Natura Cervera
252 Esparverat/da Es diu d'algú quan està molt esverat/da, excitat/da. Rel. personals Cervera
251 Arroplegar Agafar o recollir algun/s objectes, sovint del terra. Llar Cervera
250 Eixut/a Es diu de la persona que te un caràcter poc amigable. Rel. personals Cervera
249 Tints Llapis de colors Educació Cervera
248 Déu me'n lliuri!! Exclamació similar a Mare de Déu Senyor Religió Cervera
247 Foc a terra Llar de foc. Llar Palou
246 Rostar Escurar. Rostar el plat. Alimentació Palou
245 Safatans Serradures Treball Sant Ramon
244 M'ha apretat així Com m'ha donat la gana, a la meva manera. També es diu 'Ara no li aprete', ara no li ve de gust Llar Sant Ramon
243 Malmirrós Aquest nen no sap què té, no es troba bé. Està malmirrós Llar Sant Ramon
242 Cony de món Carai, caram Llar Sant Ramon
241 Fer 10 hores És l'esmorzar de mig matí. Llar Sant Ramon
240 Canalla Nens petits, infants Llar Sant Ramon
239 Escatxic T'ho diuen quan ets petit i emprenyes per casa Llar Sant Ramon
238 Katiuskes Botes d'aigua Llar Cervera
237 Astanalles Alicates Llar Sant Ramon
236 Senalla Bossa d'espart amb nanses Llar Cervera
235 Pepa de ral Prostituta –Altres– Cervera
234 a vere a veure, presteu atenció; com una puntualització. Educació Cervera
231 Averar Atansar, apropar Llar El Talladell
230 Almolls Estri per remenar la llar de foc o “el foc a terra” Llar Cervera
229 Casigaller Lloc on es guarda la roba vella i atrotinada Llar Talavera
228 acotxar doble sentit, ajupir o estirar o també tapar-se. Llar Torrefeta
227 esmolet trapella, enjugassat Personalitat Torrefeta
226 trevol sostre Llar Torrefeta
225 com menjadora d’animals Llar Torrefeta
224 xigró cigró Alimentació Calaf
223 toll clot aigua de pluja Natura Calaf
222 Fregat !!! Eixugar-se o rentar-se –Altres– Sant Ramon
221 Quin mal viure!!! Quan algú ho està passant malament Rel. personals Sant Ramon
220 De Herodes a Pilats Que la cosa no canvia i no avança, està encatllat Rel. personals Sant Ramon
219 Cafeter/ra Qui porta el bar i et serveix el café –Altres– Sant Ramon
218 Anar al café Anar al bar –Altres– Sant Ramon
217 Cèrcol Rodona, cercle –Altres– Sant Ramon
216 Això és de mira no em toquis Quan una cosa es veu que no és massa bona i que es pot trencar en qualsevol moment –Altres– Sant Ramon
215 Plou a bots i a barrals Plou molt Natura Sant Ramon
214 Déu me'n guard !!!!!! Exclamació, ho dius quan no vols que et passi, que Déu faci que no et passi Religió Sant Ramon
213 Gibrelleta Recipient per fer pipí. Orinal Llar Sant Ramon
212 Gibrell Recipient on es posa aigua per rentar alguna peça de roba Llar Sant Ramon
211 Has vist Rita!!!! Expressió. Cosa que semblava impossible però que ha passat –Altres– Sant Ramon
210 Qui canta a la taula i xiula al llit no té el cervell ben eixit T ho deien quan, a vegades, cantaves dinant Educació Sant Ramon
209 Fer via Anar passant –Altres– Sant Ramon
208 Anar a estudi Anar a l'escola Educació Sant Ramon
207 Rojar Vomitar –Altres– Sant Ramon
206 Ets un làssaro Ser encantat!! No adonar-se de les coses Rel. personals Sant Ramon
205 Xono/a Brut/a –Altres– Sant Ramon
204 Aquí hi ha un tres Que no s entén, hi ha quelcom amagat Rel. personals Sant Ramon
203 Batua l'olla!!! Exclamació. Caram !! –Altres– Sant Ramon
202 Ets un calçasses Que et deixes dominar Rel. personals Sant Ramon
201 Icglésia Lloc de culte Religió Sant Ramon
200 Vés-te'n Anton que el que es queda ja es compon Quan algú es mort , la parella de seguida refà la vida, troba parella Rel. personals Sant Ramon
199 La culpa és molt negra Ningú vol ser el culpable Rel. personals Sant Ramon
198 Cuarto Estança per dormir Llar Sant Ramon
197 Cuartos Diners Economia Sant Ramon
196 Ansumar Olorar –Altres– Sant Ramon
195 Fuig!!! Demanar distància –Altres– Sant Ramon
194 Antrampussar Ensopegar –Altres– Sant Ramon
193 Bacicleta Bicicleta Esport Sant Ramon
192 Aubaga Zona ombrívola Natura Sant Ramon
191 ganiveta ganivet del pa Llar Calaf
190 mixó pardal Natura Calaf
189 pèixer donar de menjar Alimentació Calaf
185 Vànua Vànova, cobrellit Llar Vergos Guerrejat
184 Safranòria Pastanaga Alimentació Torà
183 Selló Càntir Llar Sanaüja
182 Fandilla Faldilla Vestimenta Cervera
181 Macasano Escriptori integrat en un moble. Llar Cervera
180 Llàpits Llàpis –Altres– Cervera
179 Ansacte Exacte Rel. personals Cervera
178 Añadit 1: Afegit 2: Veure 'bissonyé'. Part parcial d'una perruca. Vestimenta Cervera
177 Bissonyé Perruca parcial per cobrir àrees sense pèl i complementar amb pèl natural Vestimenta Cervera
176 Gargansó Coll –Altres– Cervera
175 Aumón Enlloc Rel. personals Cervera
174 Xicolata Xocolata Alimentació Cervera
164 Triàngol Triangle Alimentació Cervera
163 Salencio Espardenya tipus 'càmping', amb sola de goma. Vestimenta Cervera
162 Saumoll Estar tou, per exemple: el pa està saumoll. Alimentació Cervera
161 Asmari Armari Llar Cervera
160 Perdal Ocell (pardal) Natura Cervera
159 Anar a la veu Estar al cas d'alguna cosa Treball Santa Coloma de Queralt
158 errar-se de pas ennuegar-se Alimentació Concabella
157 Una gola Una llaminadura o golafreria. Entès com un menjar dolç o de postres Alimentació Sant Ramon
156 Anaire Que una cosa se'n va en orris, que ha caigut o que s'ha tirat a terra Llar Sant Ramon
155 Ansufatar Ensulfatar –Altres– Sant Ramon
154 Llavontes Aleshores Rel. personals Palou
153 Com hi ha món! Expresió de sorpresa Llar Guissona
152 Sangartilla Sargantana Natura Palou
151 Enxumenia Xemeneia Llar Sant Ramon
150 Llorigó cria de conill Natura Estaràs
149 Trotxar (ja trotxe) Bullir, l’aigua per exemple Alimentació Estaràs
148 Enllangastat Enganxifós, quan una superfície està bruta de greix Llar Sant Ramon
147 Goita Mirar Rel. personals Sant Ramon
146 Esvoliac rat `penat Natura La Prenyanosa
145 Prèssic Préssec Alimentació Gra
144 Cassigall Objecte o persona atrotinada Llar La Manresana19
143 Ploia Plovia Rel. personals La Manresana
142 Ostres Sorpresa, idem a Caram –Altres– Comabella
141 Tirarany Teranyina Natura Sant Ramon
140 Trigar Tardar –Altres– Sant Ramon
139 Aiga Aigua Natura Sant Ramon
138 Apriar Arreglar –Altres– Sant Ramon
137 Xiculata Xocolata Alimentació Sant Ramon
136 Tumàtic Tomata Alimentació Sant Ramon
135 Tumatiguera Tomatera Alimentació Sant Ramon
134 Entrepussar Ensopegar –Altres– Guissona
133 Domillo Llom Alimentació Sant ramon
130 Trossar les sabates cordar, lligar Vestimenta Segarra
129 esbalçar Estimbar, caure en un barranc Treball Cellers
128 escatxigar esquitxar –Altres– Torà
126 Un camí Una vegada, un cop –Altres– Sedó
124 Graus Escales Llar Florejacs
123 Lego Aviat –Altres– Florejacs
122 Torcat llor Mocarse Rel. personals Palou
121 Esquetxigar Mullar amb l'aigua,esquitxar Llar La segarra
120 Orxegar Vomitar –Altres– Palou
119 Ha passat X camins Ha passat X nombre de vegades –Altres– Torà
118 Ves si hai tancat amb clau Mira si he tancat amb clau Llar Massoteres
117 Cotxar Tapar-se Llar La Curullada
116 Tros Porció de terra de cultiu Alimentació La Segarra
115 voliana papallona –Altres– Cervera
114 De vell a anya , no és pot passar Que tot té un final –Altres– Sant Ramon
113 En pic 'En pic vinguis,soparem' Rel. personals Cervera10
112 Els Reissos Els REIS Mags Llar Guissona
110 Estic trinxat/trinxada Estic molt cansat/cansada Rel. personals Cervera
103 Ja faré cap Ja vindré Rel. personals Cervera
102 Veracroc Albercoc, tipus de fruita d'estiu Alimentació Cervera
101 Keds Sabata esportiva Esport Cervera
99 Aumolls Tenalles emprades en el foc a terra Llar Torà
98 tupí 1. Recipient petit i d'una nansa per escofar-hi líquids. 2. Cap (figuradament); per exemple: 'Noi, fes anar el tupí'. –Altres– Sant Ramon
97 escofar escalfar Llar Sant Ramon
96 neular-se Pansir-se, encongir-se, entristir-se, enfadar-se Personalitat Sant Ramon
95 Trigar Elegir –Altres– Cervera
94 dis-me diga'm Rel. personals Cervera
93 Indicció Injecció Sanitat Cervera
92 Neular separar la mare de la cria fins al punt que deixi de reconèixer-la com a seva. Natura Cervera
91 pòtol persona sense ofici ni benefici Personalitat diversos
90 carrincló Persona o comportament passat de moda Personalitat Massoteres, torà
89 Gribi Tremolor amb impressió de fred; estremiment causat per un soroll o una emoció molt forta. 'Quin gribi quan has rascat la pissarra amb les ungles!' –Altres– Cervera
88 grapal gripau Natura Torà
87 Bugor Vapor d'un cos en ebullició o en fermentació. Entelar o 'embugonar els vidres del cotxe' Natura Cervera
86 flit matamosques Llar Cervera
85 mixons ocells, pardals Natura Cervera
84 Caps de trona Persona sense res al cap Personalitat Cervera
83 postada lloc on posar objectes Llar Torà
71 Cap de trons Persona sense res al cap Personalitat Cervera
69 xinxollar sacsejar (un líquid) dins el seu recipient Alimentació Cervera
68 ambúrnia recipient gran per a líquids Llar Torà