Llista de mots i expressions de la Segarra històrica
Contribucions rebudes
Podeu ordenar-ho per qualsevol dels camps (asc i desc)
El filtre us ajudarà a trobar un mot
| Id | Mot | Significat | Àmbit d'ús | Lloc |
|---|---|---|---|---|
| 859 | lletrero | cartell, rètol | –Altres– | Cervera |
| 858 | tenir un os a l'esquena | Dit de la persona que li costa treballar | Treball | Torà |
| 857 | Recreo, recreadero | Conillera gran, gàbia o tancat, i ocasionalment corralina buida, on hi deixaven anar els conills d'engreix, d'una o més camades. | Economia | Recreo (Sedó, Vilalta), recreadero (Cabanabona, Cervera) |
| 856 | Freginal | Porció de terra cultivable, habitualment a tocar de la casa. Part posterior de la casa on es cultiva conrreus per als animals. | –Altres– | Estaràs |
| 855 | Retlla | Línia, ratlla | –Altres– | Belltall |
| 854 | Revessia | Canvi sobtat en el temps, principalment passar de calor a fred. | Natura | Sanaüja |
| 853 | Gatell | Tamariu, arbust. Molt emprat pels forns de llenya. | Natura | Sanaüja |
| 852 | No voler-ho ni cru, ni cuit, ni per coure | Defugir una persona o una cosa | Rel. personals | Sanaüja |
| 851 | No tenir ni un plat, ni una cullera ni una cadira per seure | Ser molt pobre | Personalitat | Sanaüja |
| 850 | Calibot | Remoure la terra a l'estiu després d'una pluja, estan la terra molla per sobre i calenta sota. Es diu que queda malfaent per properes collites. | Treball | Sanaüja, Guissona, Segarra |
| 849 | Calibot | Remoure la terra a l'estiu després d'una pluja, estan la terra molla per sobre i calenta sota. Es diu que queda malfaent per properes collites. | Treball | Sanaüja, Guissona, Segarra |
| 848 | Calibot | Remoure la terra quan està molla per sobre i calenta sota. Es diu que queda malfaent per collites posteriors. | Natura | Sanaüja, Guissona, Segarra |
| 847 | Sípia | Gargall, escopinada | –Altres– | Sanaüja |
| 846 | Reganyol | Vent fred i sec del S.O, també conegut com morella. | Natura | Sanaüja |
| 845 | Tartalló | Remolí de vent | Natura | Sanaüja |
| 844 | Barrinar | Rumiar | Personalitat | Sedó |
| 843 | Cul | Un cop tallat, una petita part del tronc d’un ametller o oliver amb les arrels. Ex. Cul d’ametllers, cul d’oliver… | Natura | Sedó |
| 842 | Torrabisco, tarrabisco, terrabasco, terrabisco, tarrabasco o terrabasco | Peça grossa, generalment de llenya, però també altres materials, fins i tot carn. Peça grossa d’alguna cosa. | –Altres– | Sedó, Hostafrancs, Sanaüja, Cervera… |
| 841 | Curra | Corró | Treball | Arreu de la comarca |
| 840 | CAP | CAP | Alimentació | Segarra |
| 839 | La Peixera | La Peixera s'utilitzava per regar les terres del poble, abastir-lo d'aigua i donar energia als molins que estaven situats al llarg del riu | Natura | La Prenyanosa / Fiol/ Nalec |
| 838 | Porc malabeurat | Quan una persona no vol menjar un plat o deixa un dels ingredients a la vora del plat | Alimentació | Sant Guim de la Plana |
| 837 | Enximeneia | Ximeneia | Llar | Cervera |
| 836 | Ancha es Castilla | malbaratament, que creus que això és anchascastilla? | Economia | Cervera |
| 835 | ponsonya | verí | Llar | CERVERA |
| 834 | galindó | 'solterón' | Rel. personals | CERVERA |
| 833 | trinxant | bufet, moble del menjador | Llar | CERVERA |
| 832 | ser un colltort | es deia de les persones que portaven el coll tort quan anaven a combregar | Religió | CERVERA |
| 831 | dam | dona'm alguna cosa | Rel. personals | CERVERA |
| 830 | antes | abans | Rel. personals | GRANYENA |
| 829 | fer una cosa andevades | fer una cosa que no calia | Rel. personals | CERVERA |
| 828 | menar el tractor | conduir el tractor | Treball | GRANYENA |
| 827 | valtres | vosaltres | Rel. personals | CERVERA |
| 826 | llarsè | jersei | Vestimenta | CERVERA |
| 825 | sanvitch | entrepà | Alimentació | CERVERA |
| 824 | Deu gràcies? | Es deia quan s'accedia a l'entrada d'una casa per notificar que hi eres | Rel. personals | GRANYENA |
| 823 | fer un potó | fer un petó | Rel. personals | CERVERA |
| 822 | fer la mocada | netejar els budells del porc per fer les butifarres | Alimentació | GRANYENA |
| 821 | sarau | ball de nit de la festa major | Cultura | Granyena |
| 820 | tenir molta làbia | parlar molt | Rel. personals | CERVERA |
| 819 | fer escarafalls | parlar i/o riure molt fort | Rel. personals | CERVERA |
| 818 | desangelat | un espai molt buit, poc vistós | Llar | CERVERA |
| 817 | xullar | tallar els cabells, tallar les rames | Treball | CERVERA |
| 816 | dingú | cap persona | Rel. personals | CERVERA |
| 815 | fer un baldeo | fer una neteja i una endreça a fons | Llar | CERVERA |
| 814 | fer dissabte | netejar la casa que es feia habitualment el dissabte al matí | Llar | CERVERA |
| 813 | allluny | a molta distància | Natura | CERVERA |
| 812 | ascalfar | escalfar | Llar | CERVERA |
| 811 | perdre l'oremus | perdre el nord, el sentit comú | Rel. personals | CERVERA |
| 810 | Quin sidral! | Quin lio, quina confusió, quin soroll,... | Llar | CERVERA |
| 809 | CANTAMANYANES | Barbarisme simpàtic. Dit de la persona que no compleix el que promet/ irresponsable | Personalitat | CERVERA |
| 808 | BARRAFUNDA | Contrarietat. Malaltia severa i sobtada | Sanitat | CERVERA |
| 807 | Planteu-vos i feu figura que els de Tàrrega ja estan aquí Tàrrega | Demostrem que som més 'senyors' | Rel. personals | Cervera |
| 806 | Amb suc de mongetes | Aplicant esforç físic, manual... enlloc de mecànic. Ex., he hagut d'empényer el cotxe costa amunt, amb suc de mongetes! | Treball | Sedó (Torrefeta i Florejacs) |
| 805 | Llefuc | Llepafils | Alimentació | Sedó (Torrefeta i Florejacs) |
| 804 | Cotoliu | Mot molt carinyós amb una criatura | Rel. personals | CONCABELLA |
| 803 | VENT PALLAS, PORTAT LA CAPA SINO ET MULLARAS | NDICI DE PLUJA | Natura | CONCABELLA |
| 802 | Mòmio | Bicoca, ganga: 'Viure del Mòmio'. També algú aturat, talòs: 'Aquell és un mòmio'. | Personalitat | Sanaüja |
| 801 | QUI DE JOVE NO TREBALLA, DE VELL HA DE DORMIR A LA PALLALL HA DE DORMIR A LA PALLA | Persona que no li agrada treballar | Personalitat | CONCABELLA |
| 800 | Capsot | Tossut/poc seny | Personalitat | Cervera |
| 799 | Badoc | persona que mira, observa | –Altres– | segarra |
| 798 | Escarxofat | Ben acomodat en un seient, en actitud relaxada o vaguerosa | Llar | segarra |
| 797 | Apariar el berenar | Preparar el berenar | Llar | Hostafrancs |
| 796 | MANDONGUERA | DONA EXPERTA EN FER EL MANDONGO | Alimentació | CONCABELLA |
| 795 | FER EL MANDONGO | Preparar les carns de la matança del porc | Alimentació | CONCABELLA |
| 794 | PORTAR EL RUC AL LLIT | Estri per escalfar el llit , amb brasses del foc | Llar | CONCABELLA |
| 793 | PAQUA ABANS DE RAMS | Embaràs abans del casament | Rel. personals | CONCABELLA |
| 792 | AGAFAT AMB ELS PIJATS AL VENTRE | Arribada d'un imprevist | Sanitat | CONCABELLA |
| 791 | TRAUT | Enrrenou molt gran amb una casa | Llar | CONCABELLA |
| 790 | Torreta | Sínonim 'test'. Recipient de terrissa o plastic per tenir-hi plantes | Llar | Calaf |
| 789 | ESBARRIAR | escampar, dispersar | –Altres– | CERVERA |
| 788 | rambler | traginer, tractant de mules | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 787 | BESCANTAR | DIR MAL D'ALGÚ DIFAMAR | –Altres– | CERVERA |
| 786 | CERCAPOUS | ganxos de ferro per cercar galledes al fons de la cisterna o pou ple d'aigua | Treball | CERVERA |
| 785 | BALB | Perdre sensibilitat a causa del fred ( principalment a les mans( | Personalitat | Cervera |
| 784 | Demà m'afaitaràs! | expressió de rebuig d'una proposta tramposa | Rel. personals | Cervera |
| 783 | PANICAL | planta espinosa punxent Molt abundant en la Segarraa | Natura | Cervera |
| 782 | TAPABOQUES | Bufanda ampla | Vestimenta | Cervera |
| 781 | ASSOTACRIST | planta semblant amb un card, molt punxent | Natura | Cervera i comarca |
| 780 | PITEU | TEIXIT BAST I ORDINARI PER FER-NE MANTES PRT ANIMALS I PEÜCS PER L'HIVERNN | Vestimenta | Cervera |
| 779 | XAMBRA | Brusa curta feta servir a tall de samarreta | Vestimenta | Cervera |
| 778 | ancha és Castilla | anar a l'ample, no estalviar | Economia | Hostafrancs, Guissona |
| 777 | No tenir un pa a la post | No tenir res per menjar. Estar a la ruïna | Economia | Cervera |
| 776 | esquerar-se | fugir del niu ( ocells) emancipar-se | Natura | Cervera |
| 775 | BISBESSA | BUDELL AMPLE DE PORC FARCIT DE 'MANDONGO' DE BUTIFARRA NEGRA | Alimentació | CERVERA |
| 774 | QUI-SAP-LO | QUANTITAT INDETERMINADA, BASTANT, MOLT | –Altres– | CERVERA |
| 773 | BEURE A GALET | SER INNOCENT, INGENU | –Altres– | Cervera |
| 772 | TANTOST | IMMEDIATAMENT | –Altres– | Cervera |
| 769 | POSTEJAR | APLANAR LA TERRA AMB UN POSTEJADOR ( FUSTA AMPLA PROU LLARGA I UN PEL GRUIXUDA) | Treball | TOTA LA SEGARRA |
| 768 | anar de bólit/ anar de cul | anar escopetejat, de corcoll, atabalat | Personalitat | Cervera |
| 767 | calçasses | faltat d'energia/ dominat/ poc caràcter | Personalitat | Cervera |
| 766 | LLÉMENS | ESTRI EMPRAT PER SERVAR L'OLLA AL FOC A TERRA | Llar | CERVERA I STA. COLOMA DE QUERALT COM A MÍNIM |
| 765 | Déu n'hi do/ Déu n'hi doret | Admiració, sorpressa | –Altres– | A tota la comarca |
| 764 | trossar | Cordar les sabates, abotonar una jaqueta... | Vestimenta | Castellnou d'Oluges |
| 763 | pedallàs | tros de terrissa que, normalment, s'aprofitava per plantar-hi flors | –Altres– | Cervera |
| 762 | Puta | Espavilat, llest | Rel. personals | Els Omells de Na Gaia |
| 761 | fer la fi del caga elàstics | acabar malament | –Altres– | Els Omells de Na Gaia |
| 760 | Als collons tartrana | fer malbé | Treball | Els Omells de Na Gaia |
| 759 | carall d'andares | molt lluny | Rel. personals | Els Omells de Na gaia |
| 758 | Selló | Cantir | Llar | Talavera |
| 753 | Barral | Galleda metalica subjectada per un mànec de fusta de uns 2 metres de llarg | Treball | Hostafrancs |
| 752 | Lego | Aviat | –Altres– | Hostafrancs |
| 751 | Asmuriac | Ratpanat | Natura | Hostafrancs |
| 750 | Adés | Abans | –Altres– | Hostafrancs |
| 749 | Allivorens | Aleshores | –Altres– | Hostafrancs |
| 748 | Anxuminia | Xemeneia | Llar | Hostafrancs |
| 747 | Quefe | Jefe, Cap | Personalitat | Hostafrancs |
| 746 | Sobreeixir | Vessar (un líquid) | Llar | Tarroja de Segarra |
| 745 | Espill | Mirall | Llar | Tarroja de Segarra |
| 744 | Aumolls | Molls | Llar | Sedó i plana de Guissona |
| 743 | Sarsanar | Regirar, remenar... (un calaix, per exemple) | Llar | Sedó i plana de Guissona |
| 742 | Encomanar | Contagiar | Sanitat | Sedó i plana de Guissona |
| 741 | Arrofaixar o arrefaixar | Fregar, passar... la roba per una superfície (avís d'embrutar-se) | –Altres– | Sedó i plana de Guissona |
| 740 | Descallestrat | Desmanegat | –Altres– | Sedó i plana de Guissona |
| 739 | Candelero | Caramell | Natura | Sedó |
| 738 | Tunda | Cop de càstig amb la mà | –Altres– | Sedó i plana de Guissona |
| 737 | Ambúrnia | Garrafa | Llar | Sedó |
| 736 | Cagar (joc) | Cada jugador posar una bola al flèndit | –Altres– | Sedó i plana de Guissona |
| 735 | Apariar | Arreglar la mula | Treball | Sedó |
| 734 | Quedar-se o estar 'a pell' | Acabar sense boles per jugar (joc de boles) | –Altres– | Sedó i plana de Guissona |
| 733 | Pegamastre o pagamastre | Un nyap, una cosa malt resolta,... | –Altres– | Sedó |
| 732 | Brincar | Saltar | Esport | Sedó |
| 731 | Batzac (altra acepció) | Patac d'aigua | Natura | Sanaüja, Cervera |
| 730 | Batzac o banzac | Unitat de mesura imprecisa de sòlids, més que una aumosta, un cul de sac, un cabàs... d'olives, ametlles, terra... | Treball | En el sector que aniria des de Cabanabona (Noguera) a Vicfre |
| 729 | Barcaire/a | Persona que volta molt, que no està mai a casa. | Personalitat | Sedó, però en general s'escolta plana de Guissona i ribera d |
| 728 | Mossa | Noia | Personalitat | Sedó |
| 727 | Bandau | Ració de cops, ventallots, un fart de llenya, fotre una pallissa... | –Altres– | Plana de Guissona, entorn de Cervera... |
| 726 | Estragat | Cansat.Se sentia estragat perquè l’havien fet treballar massa hores seguides. | Llar | Talavera |
| 725 | redere | al darrera. A redere de la porta hi ha la jaqueta. | Llar | Cervera |
| 724 | Xalar | Passar-ho bé | –Altres– | Belltall |
| 723 | Tírria, tenir tírria | animadversió respecte algú o alguna cosa | Rel. personals | Torà |
| 722 | Xamba, tenir xamba | Sort, tenir sort | –Altres– | Belltall |
| 721 | venguda | venuda | Economia | Cervera |
| 720 | Tripó | m. [LC] [MD] [ZOA] Glàndula sexual d’un gran nombre d’animals que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals. | Natura | Talavera |
| 719 | fer-se | relació d'amistat: No es fan = Estan renyits | Rel. personals | CERVERA |
| 717 | Relleu/s | Menjar sobrer | Alimentació | Sedó |
| 716 | boira pixarrosa | la boira que remulla molt | Natura | CERVERA |
| 715 | pixarros | que pixa, micciona, amb frequencia | Sanitat | CERVERA |
| 714 | Estiràs | Eina agrícola per retirar fems | Treball | Talavera |
| 713 | poll ressucitat | algu que haven millorat de posicio social en fa ostentacio humiliant als que no han prosperat | Rel. personals | CERVERA |
| 712 | ha tret faves d'olla | que ha fet sort, la vida li ha fet un tomb a favor | Rel. personals | La Morana, Cervera |
| 711 | Flato | Dolor agut a la panxa a causa d'haver fet un esforç i no haver paït bé el menjar. | Esport | La Manresana |
| 710 | Al tanto | Alerta, atenció. Per exemple, 'ves al tanto' (estigues alerta). | Rel. personals | La Manresana |
| 709 | Prèssic | Prèssec. | Alimentació | La Manresana |
| 708 | Castís | Dit d'una persona) Bonic, eixerit. | Rel. personals | La Manresana |
| 707 | Parada | Una feixa d'extensió més gran. | Treball | La Manresana |
| 706 | Podé | Potser | –Altres– | Belltall |
| 705 | Puó | Pugó | Natura | Belltall |
| 704 | Facit, afacit | Farcit, ple | –Altres– | Belltall |
| 703 | Mal atxurat, mala txura | Mal vestit, vestit que no està ben acabat | Vestimenta | Belltall |
| 702 | Decauve | Furgoneta. Inicialment, les furgonetes aquí eren de la marca DKV, i per extensió es fa servir la marca per referir-se a totes les furgonetes. | –Altres– | Belltall |
| 701 | Zing-zing | Sonall | Llar | Belltall |
| 700 | aubarda | albarda | Treball | CERVERA |
| 699 | No tenir aspero | Locució per indicar que algú vol que una cosa es faci immediatament | Rel. personals | Torà |
| 698 | Senatxo | Mena de cabàs o cistell de mà, normalment fet d'espart i herbes seques o fulles de palma que serveix per anar al mercat | –Altres– | Torà |
| 697 | Samaler | Semaler. Conjunt de pals per traginar una portadora | Treball | Torà |
| 696 | Animorar | Enamorar | Rel. personals | Torà i altres |
| 695 | Patac (d'aigua) | Xàfec molt intens | Natura | Cervera |
| 694 | Bujol | Galleda amb braç per treure la 'merda' | Llar | TARROJA DE SEGARRA |
| 693 | Esquerrer | Cau esquerrer quan alguna cosa no és avinent. | –Altres– | La Manresana |
| 692 | Radere | Darrere. | –Altres– | La Manresana |
| 691 | Lloca | Persona que, ubicada en una comunitat, fa d'espieta i facilita informació a persones de l'exterior, per efectuar-hi, per exemple, robatoris o atacs. | –Altres– | La Manresana |
| 690 | Mantxar | Fer l'acte sexual | Rel. personals | Maldà |
| 688 | Llargavistes | Binocles, prismàtics | –Altres– | Maldà |
| 687 | Llanut | Persona fatxenda, creguda | Personalitat | Maldà |
| 686 | Bisenfí | El 'vis sens fi' és una màquina agrícola que serveix per a recollir el gra de terra i traslladar-lo cap a una altra banda. | Treball | Maldà |
| 685 | Bestiota | Exagerat; sapastre | Personalitat | Maldà |
| 684 | cassigall | tros de roba trencada i feta malbé | Llar | CERVERA |
| 683 | ximberga | anar a la ximberga, fer quelcom sense solta ni volta | –Altres– | CERVERA |
| 682 | cortera | unitat de mesura de terra: Te 3 corteres de sembradura | Economia | CERVERA |
| 681 | patrico | mesura d'oli usada a mitjan segle XX | Alimentació | CERVERA |
| 680 | casum l'os pedrer | renec atenuat | –Altres– | Les Pallargues |
| 679 | casum dena | renec atenuat | –Altres– | CERVERA |
| 678 | ospa dena | renec atenuat | –Altres– | CERVERA |
| 677 | espolsegar | distribuir el sucre en pols per sobre de les ensiamades | Alimentació | CERVERA |
| 676 | espolsegar | treure la pols de mantes i matalasos picant-los | –Altres– | Cervera |
| 675 | mes ruc que la patusca | ser molt ruc | Personalitat | Cervera, La Morana |
| 674 | cruelga | una clase de bolet comestible, pot ser blanca, vermella, morada, les dues darreres poden ser picants | Alimentació | La Morana |
| 673 | xardor | cremor d'estomac | Sanitat | La Morana |
| 672 | xafegor | xafogor, calor asfixiant i enganxosa | Natura | CERVERA |
| 671 | cleca | rialla sorollosa (en altres indrets es un clatellot o bufetada) | –Altres– | La Morana |
| 670 | clascamoll | ou que la gallina ha fet sense la closca de calç | Alimentació | Cervera, La Morana, Pelagalls |
| 669 | cascall | ametlla amb la pela enganxada i seca de dins | Economia | Cervera, La Morana |
| 668 | fer la fi del cagalàstics | acabar malament una persona | Rel. personals | CERVERA |
| 667 | asperges | aspersió d'aigua beneïda | Religió | CERVERA |
| 666 | silló | cantir negre de Verdú | Llar | Cervera, La Morana, Pelagalls, Les Pallargues |
| 665 | llonguet | panet petit | Alimentació | La Morana |
| 664 | trinxant | tallant de carnicer | Alimentació | CERVERA |
| 663 | trinxant | tallant de carnicer | Alimentació | CERVERA |
| 662 | panades | panedons (d'espinacs) | Alimentació | Guissona |
| 661 | patofes | nyàmera (nyama), tubercle molt bo en vinagre, també dit patata de canya o batata de la Noguera, pataca (de pala, de canya o petorrera), patatxo, topinàmbur o heliant (Helianthus tuberosus) | Alimentació | La Morana, Guissona |
| 660 | Entrampussar/Trampussar | Ensopegar amb alguna cosa | –Altres– | Torà |
| 659 | Voliac/vuliac | ratpenat, mamífer volador | Natura | Torà |
| 658 | Colrar (un costipat, una grip) | Passar o covar el costipat. | Sanitat | La Manresana |
| 657 | Aresta | Espina | Alimentació | Belltall |
| 656 | Llaurar com algú vulgui o digui | Fer-li cas, seguir les seves indicacions. | Rel. personals | La Manresana |
| 655 | Atansar | apropar | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 654 | Empaitar | perseguir | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 653 | La peste Borbonica | sou molt dolents, trapella, sou la peste bubonica | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 652 | Apa | vinga, anem... | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 651 | Vimblanc | licor per dades senyalades, fet amb most bullit | Llar | TARROJA DE SEGARRA |
| 650 | Petadors | Joc, amb cassoletes de fang que es feien petar | Esport | TARROJA DE SEGARRA |
| 649 | Patacons | moneda, fet amb cartes | Esport | TARROJA DE SEGARRA |
| 648 | Aixurbit o axurbit | Despert, desvetllat | Personalitat | Sedó |
| 647 | Orxagat | Vomitar | Llar | Talavera |
| 646 | Parar l’aigua | Esperar que toqui el torn per a regar l’hort | Natura | Massoteres |
| 645 | Renadiu, renadiua | Planta cultivada que creix de manera silvestre als marges ( especialment bledes o espinacs) | Alimentació | Massoteres |
| 644 | Ranadiu | Utilitzat per descriure les plantes que neixen, tot i que aquell amy no les hagis plantat, i siguin on hi eren l'any anterior. | Natura | Torà |
| 643 | Titaranya | Teranyina | Natura | Belltall |
| 642 | Istiu | Estiu Estació de l'any | Natura | Cervera |
| 641 | Cocho | porc | Natura | Talavera |
| 640 | Ca! | Vols dir? | –Altres– | Talavera |
| 639 | Forniga | Formiga | Natura | Belltall |
| 638 | Moresc | Panís, blat de moro, dacsa... | Alimentació | Belltall |
| 637 | Murri, múrria | Antipàtic, poc enraonat | Rel. personals | Belltall |
| 636 | Rebejar | Remullar | Llar | Torà |
| 635 | Boranit | Bona nit | Rel. personals | Cervera |
| 634 | Equaliqua / equiliqua / equoliqua / | exacte, volia dir això; just a la fusta; això mateix; ni més ni menys | Rel. personals | Cervera |
| 633 | Caracot | Carallot | Personalitat | Maldà |
| 632 | Filar | En el sentit d'avenir-se o no diferents persones. Per exemple: aquells germans no filen (no s'avenen). | Rel. personals | La Manresana |
| 631 | Tomàtic | Tomàquet | Alimentació | Cervera |
| 630 | Escarranxat | Amb les cames obertes | Esport | Cervera |
| 629 | Xicolata | Xocolata | Alimentació | Tarroja |
| 628 | Bardaixa | Prostituta | Rel. personals | Tarroja |
| 627 | Arruixat-da | Variable, llunàtic, depenent del moment | Personalitat | Cervera |
| 626 | Ginoll | Genoll | –Altres– | Belltall |
| 625 | Juriol | Juliol | –Altres– | Belltall |
| 624 | Juriol | Juliol | –Altres– | Belltall |
| 623 | Guié | Pedrer | Natura | Belltall |
| 622 | Cunya, fenya | Cuina, feina | –Altres– | Belltall |
| 621 | Anxovar-se | Estar assentat però de manera encaixonat, menjat pel sofà, | Llar | Cervera |
| 620 | ni solta ni volta | que això no té cap sentit | Rel. personals | Cervera |
| 619 | esvaït | tinc gana, estar deju i tenir ganes de menjar | Alimentació | Cervera, La Morana, Pelagalls |
| 618 | esporret | anar amb poca roba | Vestimenta | La Morana, |
| 617 | embuonar | entelarse el vidre amb vapor d'aigua, posar-se buor | Llar | Cervera |
| 616 | escatusser | escadusser, que no fa peça, desparrelat | –Altres– | Cervera |
| 615 | Descabellat (anar) | Despentinat, escabellat. | –Altres– | La Manresana |
| 614 | Descabellat | Despentinat, escabellat. | –Altres– | La Manresana |
| 613 | Espitralat, -ada | Es diu de la persona que vesteix, de manera deixada o volguda, ensenyant el pit o parts del tòrax. | Vestimenta | La Manresana |
| 612 | Aurir | Obrir (aubrir) | –Altres– | Belltall |
| 611 | Arrefaixar-se | Arrambar-se. | –Altres– | Belltall |
| 610 | Negret | Fredolic | Alimentació | Belltall |
| 609 | Tovallola | Bufanda | Vestimenta | Belltall |
| 608 | Bo¨¨ic | munt de herba seca per cremar | Natura | TARROJA DE SEGARRA |
| 607 | Esgarranxada | Ferida a la pell -o esquinç a la roba-, més o menys allargada, provocada per cossos punxeguts, com les urpes d'animals (gat), les espines d'arços o argelagues. | Sanitat | La Manresana |
| 606 | Asclar | Trencar, partir. | Treball | La Manresana |
| 605 | Sant Ramon gloriós! | Exclamació d'origen religiós. | Religió | La Manresana |
| 604 | Plata | Safata, bassina o plat allargat per posar-hi menjar per a diferents persones. També s'usen per recollir diners dels fidels durant les misses. | Llar | La Manresana |
| 603 | Escarranxar-se | Obrir les cames, separar una cama d'una altra. | Rel. personals | Cervera |
| 602 | Servar | Aguantar fort (Serva el sac que l'omplo de gra) | Treball | TARROJA DE SEGARRA |
| 601 | Bufa | Exclamació (Caram, Ondia) Bufetada | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 600 | Reu | Arreu. Eina per llaurar, d'una rella i tirada per 2 animals. | Treball | Queràs |
| 599 | Forcat | Eina per llaurar, d'una rella, i tirada per un animal. | Treball | Queràs |
| 598 | Tomaca | Tomata, tomàquet | Alimentació | Belltall |
| 597 | Baracoc | Albercoc | Alimentació | Belltall |
| 596 | Ventallot | Cop fort i violent | Rel. personals | La Manresana |
| 595 | Professó | Processó | Religió | Belltall |
| 594 | Aviam | I ara que? a veure que fem | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 593 | Esquinxarra | Acció d'obrir les cames, espai entre les cames obertes | Esport | TARROJA DE SEGARRA |
| 592 | Sustarrada | Caiguda espectacular d'una persona | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 591 | Funyir | prémer i esprémer les fulles d'espinacs | Alimentació | TARROJA DE SEGARRA |
| 590 | Embarcar | Llençar o tirar una pilota a la teulada, balcó.. | Esport | TARROJA DE SEGARRA |
| 589 | Engalipada | Enganyar, enredar | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 588 | Dàlit | Impuls - Empenta - Força | –Altres– | TARROJA DE SEGARRA |
| 587 | Soguill | Corda prima. Potser sinònim de cordill? | Treball | Belltall |
| 586 | Petar | Trencar | Llar | Cervera |
| 585 | Mostegot | Guardar-se el menja a la boca i no empassar (fer bola) | Llar | Cervera |
| 584 | Mastegot | Cop donat a la galta amb la ma plana | Llar | Cervera |
| 583 | Plumier | Estoig de fusta allargat on es guarden els llapis i els bolígrafs | Educació | Cervera |
| 582 | Badall | Pa obert per la meitat no separat del tot. (Entrepà) | Alimentació | Cervera |
| 581 | Llusc, llusca | Curt de vista, que no hi veu bé | –Altres– | Belltall |
| 580 | Reng | Conjunt decoses, persones, plantes, arbres, etc., disposat en una filera i amb distàncies homogènies. Per exemple, un reng d'ametllers. | –Altres– | La Manresana |
| 579 | Punta de llata | Clau allargat utilitzat per clavar-lo a les llates de fusta. | Treball | La Manresana |
| 578 | Llata | Llenca o peça de fusta allargada, de gruix rectangular i relativament gran. Usades, per exemple, per sostenir i arenglerar les teules d'una teulada. | Treball | La Manresana |
| 577 | Llistó | Llenca o peça de fusta allargada, de gruix rectangular i relativament petit. | Treball | La Manresana |
| 576 | Tres quarts de fusta i un llistó | Expressió d'hora indeterminada en resposta a la pregunta 'quina hora és?'. | –Altres– | La Manresana |
| 575 | Lleptua | Varietat d’enciam, l’enciam d’estiu | Alimentació | Belltall |
| 574 | Xela, fer una xela | Poc foc | Llar | Belltall |
| 573 | Sàuvia | Sàlvia | Natura | Cervera |
| 572 | Afanar | Furtar, robar sense violència. | –Altres– | Maldà |
| 571 | Xurrac | Xerrac. Serra fixada a un mànec. | Treball | La Manresana |
| 570 | Envistes (a les envistes de) | Ser a les envistes d'un lloc és trobar-se en un punt en què aquest lloc és visible. | –Altres– | La Manresana |
| 569 | Allavòrens | Aleshores, llavors, en aquell moment | –Altres– | Belltall |
| 568 | Pana, tenir pana | Avaria, estar avariat el vehicle | –Altres– | Belltall |
| 567 | Falcilla | Falciot | Natura | Belltall |
| 566 | Trebol | Trespol, terra d’una estança | Llar | Belltall |
| 565 | A dalt sobre | Damunt d'alguna cosa | –Altres– | Cervera |
| 564 | A dalt sobre | Damunt d'alguna cosa | –Altres– | Cervera |
| 563 | Cortera | Quartera. Unitat de sembradura que equival, aproximadament, a 2400 m2. | Treball | Belltall |
| 562 | Goret | Guaret | Treball | Belltall |
| 561 | Montornar | Passar per segona vegada la terra de goret (guaret) | Treball | Belltall |
| 560 | Jaio | Vell | Rel. personals | Belltall |
| 559 | Desmasia | Quantitat. Usat normalment en oracions adversatives | Rel. personals | Belltall |
| 558 | Vuits i nous | Quan es tracta d’un assumpte poc clar o enredat, fins i tot una mica tèrbol. “Això són vuits i nous” La frase complerta : “Això són vuits i nous i cartes que no lliguen” | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 557 | Anar a pagar el sastre | Anar de ventre | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 556 | Carai, que et toc! | 'Que bé que t'ha anat!' ' Quina sort que has tingut!' | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 555 | Tossino | Porc | Alimentació | Belltall |
| 554 | Soll | Corralina del porc (tossino) | –Altres– | Belltall |
| 553 | Escugolar | Treure els cúgols dels alls | Treball | Belltall |
| 552 | Cúgol | Peduncle de la flor de l’all. Cal treure’l perquè pren força a l’all | Alimentació | Belltall |
| 551 | Ansoltes | Cants per la mort d’algú | Religió | Belltall |
| 550 | Aviar | Ves a aviar el ramat i que pasturi. | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 549 | Arpiot | Aixada que té dues puntes | Treball | Belltall |
| 548 | Sina | Part superior del tòrax | –Altres– | Belltall |
| 547 | Sina | Part superior del tòrax | –Altres– | Belltall |
| 546 | Feresa | Por | –Altres– | Santa Coloma de Queralt. Talavera |
| 545 | Feresa | Por | –Altres– | Santa Coloma de Queralt. Talavera |
| 544 | Faram | Conjunt de bestiar d’un corral | Llar | Belltall |
| 543 | Truitot | Menjar que a altres indrets en diuen 'trinxat' | Alimentació | Talavera. Santa Coloma de Queralt |
| 542 | Doble | Gruixut | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 541 | Malícia | Ràbia 'Em fa malícia que em diguin que sóc un bot' | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 540 | Al cap i a l'últim | Al cap i a la fi | –Altres– | Talavera. La Cirera |
| 539 | Batxiller | tafaner, curiós, xafarder | –Altres– | Santa Coloma de Queralt. Vallespinosa |
| 538 | Tenir fe | Sinònim de creure. '–Vindràs a sopar? –tinc fe que no'. | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 537 | Simolsa | Diadema, per subjectar els cabells llargs. | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 536 | Xurriacada | Cop de xurriac. | Treball | La Manresana |
| 535 | Xurriac | Fuet, per colpejar animals. | Treball | La Manresana |
| 534 | Esbarriar | Escampar | –Altres– | Belltall |
| 533 | Gicar | Deixar. 'gica-ho aquí mateix' | –Altres– | Talavera. Les Piles de Gaià |
| 532 | Coll carranxó | Portar algú assegut a les espatlles | Rel. personals | Belltall |
| 531 | Pelitxó | Una miqueta, poquet | –Altres– | Belltall |
| 530 | Embastar | Començar una feina o treball, sense acabar-lo. | Treball | La Manresana |
| 529 | Vuriac | Ratpenat | Natura | Pujalt |
| 528 | Maimó | Que no té pressa. Que no acaba mai de fer alguna cosa | Llar | Pujalt |
| 527 | Cago | Paraula malsonant, renec | Rel. personals | Belltall |
| 526 | Anvès de | En lloc de | –Altres– | Belltall |
| 525 | Pallissa | Cobert per guardar-hi palla i també eines del camp. | Treball | La Manresana |
| 524 | Aixurriar | Fer fora un animal | –Altres– | Belltall |
| 523 | Caviguet | Aixada petita | –Altres– | Belltall |
| 522 | Àngels castella | sense estalviar, a l'ample, sense mesura; 'tu què et penses, que això és àngels castilla?' | Rel. personals | Cervera |
| 521 | Captar | Demanar almoina. | Economia | La Prenyanosa |
| 520 | voltereta | castellanisme; tombarella | Esport | Cervera |
| 519 | ni xo ni arri | que no té ni solta ni volta, que no té sentit (no té ni so ni arri, derivat del que es deia als animals) | Treball | El Talladell |
| 518 | Aumón | Enlloc | –Altres– | Gospí |
| 517 | Selló | Càntir | Llar | Ribera d'Ondara |
| 516 | birbar | treure les males herbes | Natura | Ribera d'Ondara |
| 515 | Escarser | Imparell, senar | –Altres– | Belltall |
| 514 | Ruella | Flor que surt a la primavera als vorals de camins i al mig del sembratat | Natura | Selvanera |
| 513 | Cort | Corralina de porcs | Treball | Selvanera |
| 512 | Voliana | Papallona | Natura | Selvanera |
| 511 | Asporreta | Anar poc abrigat | Vestimenta | Selvanera |
| 510 | Com | Lloc on es posava el menjar pels animals | Treball | Selvanera |
| 509 | Vencill | Corda prima per lligar els sacs, les garbes... | –Altres– | Belltall |
| 508 | Caix | Mal lleu | Sanitat | Belltall |
| 507 | Beliana | Papallona | Natura | Belltall |
| 506 | Astuba | Estufa | Llar | Belltall |
| 505 | Badall | Entrepà | Alimentació | Belltall |
| 504 | Ansumania | Fumerol, xemeneia... | Llar | Belltall |
| 503 | Pàmfil, -a | Persona que s'afecta per tot. | Personalitat | La Manresana |
| 502 | Xarrumpampolles (o Xarrumpumpolles) | Malnom, d'algú a qui possiblement li agrada beure. | Rel. personals | La Manresana |
| 501 | ampostada | postada/prestatge | Llar | Concabella |
| 500 | asprit | esperit de vi/alcohol | Llar | Concabella |
| 499 | Préssic | Préssec | Alimentació | Les Oluges |
| 498 | Xuminia | Ximeneia | Llar | Guissona |
| 497 | Tomàtic | Tomàquet | Alimentació | Guissona |
| 496 | Grivi | Esgarrifança | –Altres– | Guissona |
| 495 | Faluga | Nom de gos, especialment si és petit i belluguet. | –Altres– | Queràs |
| 494 | Sicla | Síquia | –Altres– | La Prenyanosa |
| 493 | Boi | Gairebé | –Altres– | Santa Coloma de Queralt |
| 492 | Astuviar | Estalviar | Economia | La Manresana |
| 491 | Escarrabillat | Espavilat, viu, despert. | Personalitat | La Manresana |
| 490 | Estret com un cul de ciri | Persona molt estalviadora, que 'no estrena mai res'. Avara, fins i tot. | Personalitat | La Prenyanosa |
| 489 | Fato | Volum de coses | Treball | Foradada |
| 488 | Asbergínia | Albergínia | Alimentació | Torrefeta |
| 487 | Acotxar | Posar els llençols, manta, vànua ben agafada sota el llit, per no tenir fred | Llar | Torà |
| 486 | Pavana | Curt d'enteniment, aturat. | Personalitat | Maldà |
| 485 | A prendre vent! | Menystenir a algú | Rel. personals | Torrefeta |
| 484 | escatxigar | esquitxar | Natura | Montpalau |
| 483 | emparrar-se | enfilar-se | Natura | Montpalau |
| 482 | umolls | molls, pinces | Alimentació | Montpalau |
| 481 | mixó | moixó, pardal | Natura | Montpalau |
| 480 | un camí | una vegada | –Altres– | Montpalau |
| 479 | peperepep | rosella | Natura | Montpalau |
| 478 | Pallús | Babau, curt de.gambals. | Personalitat | La Manresana |
| 477 | Macuto | Borsa bandolera, que es va posar de moda sobretot per anar a l'escola o l'ìnstitut per portar-hi els llibres | Educació | Cervera |
| 476 | Iclésia | Església | Religió | Cervera |
| 475 | Cantar pavanes | Gandulejar, jeure a la palla. | Treball | La Prenyanosa |
| 474 | Llepissós | Llefiscós, de superficie greixosa | Llar | Cervera |
| 473 | Llogurt | Iogurt | Alimentació | Cervera |
| 472 | Reixos | Els reis Mags d'Orient | –Altres– | Cervera |
| 471 | A fe de Déu (afededéu) | Manera s'emfatitzar una afirmació o negació: a fe de Déu que es burro! | Rel. personals | Cervera |
| 470 | Llavonses (i llavontes) | Aleshores, en aquell moment | Rel. personals | Cervera |
| 469 | Carpessano | Carpeta de format quart o foli amb 2 o 4 anelles per guardar-hi fulls, sovint quadriculats, amb tapes de colors o imatges. | Educació | Cervera |
| 468 | Emburnia | Recipient gran | Llar | Talavera |
| 467 | Eixurubit | Simpàtic, caràcter obert | Rel. personals | Cervera |
| 466 | Aixut/eixut | Sec, sense humitat. Tam´bé pot dir persona poc simpàtica. | Rel. personals | Cervera |
| 465 | Eixida | Terrat | Llar | Cervera |
| 464 | Passera | Conjunt de pedres situades a poca distancia les unes de les altres que servien per poder passar un curs d'aigua de poca entitat. | Natura | Cervera |
| 463 | Calçada | Nuvolada fosca a l'horitzó | Natura | Cervera |
| 462 | Festejar | Tenir relació, dues persones, amb intenció de casar-se | Rel. personals | Maldà |
| 461 | Tiberi | Ápat suculent i copiós. | Alimentació | La Manresana |
| 460 | Covi | Cove | Treball | La Manresana |
| 459 | Fermar | Lligar; subjectar amb corda, cadena, fil o altra cosa que impedeix d'anar-se'n. | Treball | Maldà |
| 458 | Baldador | Gronxador | Esport | Maldà |
| 457 | Badejo | Bacallà | Alimentació | Maldà |
| 456 | Baldar | Gronxar | Esport | Maldà |
| 455 | Ganassot | Home o noi gran que fa criaturades. | Personalitat | Maldà |
| 454 | Timó | Farigola | Natura | Maldà |
| 453 | Lloca | Pera o poma massa madura, que ha pres color fosc com si es podrís | Alimentació | Maldà |
| 452 | Txafatolls | Sapastre, pocatraça. | Personalitat | Maldà |
| 451 | Txapel | Escupinada, llançament de saliva | Rel. personals | Maldà |
| 450 | Xollar | Tallar el cabell | –Altres– | Maldà |
| 449 | Xulla | Carn magra de porc | Alimentació | Maldà |
| 448 | Matafaluga | Anís | Natura | Maldà |
| 447 | ganàpia | Home o noi gran que fa criaturades. | Personalitat | Maldà |
| 446 | Patullar | Trastejar, fer alguna cosa sense tenir-ne expertesa. | Treball | La Manresana |
| 445 | Com el Rosari de l Aurora | Que s ha acabat malament | Rel. personals | La Manresana |
| 444 | Iai jo | Exclamació de sorpresa | Rel. personals | La Manresana |
| 443 | Bromes | Núvols | Natura | La Manresana |
| 442 | Xona | Bruta | Llar | Talavera |
| 441 | Fer una xera | Fer foc | Llar | Talavera |
| 440 | Tronera | Parrandero, persona a qui li agrada molt la festa.a na que | Personalitat | La Manresana |
| 439 | màrfega | dona grossa | Personalitat | Sant Guim de Freixenet |
| 438 | Garagot | Gargot, dibuix fet amb poca traça | Educació | Cervera |
| 437 | Arrop | De gust molt dolç | Alimentació | Guissona |
| 436 | Senderi | Seny, criteri. | Personalitat | La Manresana |
| 435 | salispàs | donar un passeig curt, per exemple per esbargir la boira | –Altres– | La Morana |
| 434 | Goitar | Mirar | –Altres– | Cervera |
| 433 | Catitomba | Tombarella | –Altres– | La Manresana |
| 432 | figueretes, Fer | Fer tombarelles, salts, exercicis gimnàstics diversos amb gràcia i habilitat | Esport | Cervera |
| 431 | Ratllotes | Ratlles mal fetes, amb poca habilitat | Cultura | Cervera |
| 430 | Quiso | Gos | Esport | Cervera |
| 429 | Juguet/Joguet | Joguina | –Altres– | Cervera |
| 428 | Silló | Càntir amb una ansa i dos brocs | Alimentació | Maldà |
| 427 | Senalla | Recipient fet de palma o d'espart que serveix per a contenir i transportar terra, comestibles, etc. | Treball | Maldà |
| 426 | Romancer | Persona de lenta resposta, poc activa | Personalitat | Maldà |
| 425 | Xotre | Fotre | –Altres– | Maldà |
| 424 | Tòtil, -a | Persona 'parada' i/o curta de gambals. | Personalitat | La Manresana |
| 423 | Lloca | Persona, sovint una dona, que no para de parlar i en el que diu, molesta. | Rel. personals | La Manresana |
| 422 | Marcòfia | Dona molt grassa. | Rel. personals | Maldà |
| 421 | Bova | Boga, arbre o arbust que es fa servir per fer els culs de les cadires | Natura | Cervera |
| 420 | Xicleter | Arbre semblant al lladoner | Natura | Cervera |
| 419 | Bajota | Aglà d'alzina | Natura | Cervera |
| 418 | Bajoca | Beneitot, persona de poc seny. | Personalitat | Maldà |
| 417 | xumar | Beure a morro, aplicant els llavis al broc o vora del dipòsit de líquid. | Rel. personals | Maldà |
| 416 | Guipar | Veure de lluny, o d'amagat o amb esforç. | Rel. personals | Maldà |
| 415 | Esporgar | Podar | Natura | Maldà |
| 414 | Enxovat | Reclòs en un lloc estret | Llar | Maldà |
| 413 | nxovat | Reclòs en un lloc estret | Llar | Maldà |
| 412 | Aconsigar | Perseguir, empaitar | Rel. personals | Maldà |
| 411 | Tossar | Entossudir-se, entestar-se | Rel. personals | Maldà |
| 410 | ballofa | butllofa | Sanitat | Cervera |
| 409 | trebòl | Sostre d'una habitació | Llar | Cervera |
| 408 | esgolfa | Golfa. Part superior d'una casa. També 'esgolfes' en plural. | Llar | Cervera |
| 407 | cascarres | boletes de moc sec que s'extreu del nas burxant amb el dit | Llar | Cervera |
| 406 | Misto (De) | De qualitat superba, de traca. | –Altres– | La Manresana |
| 405 | Destraler | Persona matussera. | Personalitat | La Manresana |
| 404 | Distral | Destral | Treball | La Manresana |
| 403 | Pejiguera | Estorb, que no ve de gust fer | Rel. personals | Cervera |
| 402 | Aufendós | Ofendós, que ofèn o molesta | Personalitat | Maldà |
| 401 | Aumosta | Mesura de quantitat equivalent a 'el que hi cap a les mans'. | Economia | Maldà |
| 400 | Garlar | Xerrar | Rel. personals | Maldà |
| 399 | Carrau | Persona que no calla | Personalitat | Maldà |
| 398 | Txut | Persona parada, que no diu res | Personalitat | Maldà |
| 397 | Vestrús | Beneitot, curt d'enteniment | Personalitat | Maldà |
| 396 | Pila, fer | No anar a escola | Educació | Maldà |
| 395 | Palter | Munt d'excrements | –Altres– | Maldà |
| 394 | Magolar | Eixafar, mastegar | –Altres– | Maldà |
| 393 | Llustrós | Persona saludable, grassa | Personalitat | Maldà |
| 392 | Jóvens | Joves | –Altres– | Maldà |
| 391 | Gosseria | Mandra, peresa | Personalitat | Maldà |
| 390 | Galleta | Galleda, cubell | Llar | Maldà |
| 389 | Furro | Persona o animal poc sociable | Personalitat | Maldà |
| 388 | Fargar-se | Vestir-se, arreglar-se. | Vestimenta | Maldà |
| 387 | Destraler | Persona que ho fa malbé tot. | Personalitat | Maldà |
| 386 | Despús-demà | Demà passat | –Altres– | Maldà |
| 385 | Despús-ahir | Abans d'ahir | –Altres– | Maldà |
| 384 | Clafolla | Pela exterior de l'ametlla. | Natura | Maldà |
| 383 | Carallet | Persona ruca, de poc enteniment | Personalitat | Maldà |
| 382 | Capellà | Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. | Rel. personals | Maldà |
| 381 | Blair | Cremar-se la pell pel sol o per d´altres fonts de calor. Anar ple de picades de mosquit. | –Altres– | Maldà |
| 380 | Buixir | Bordar el gos | Natura | Maldà |
| 379 | Llauner | Lampista | Treball | Cervera |
| 378 | Tanto | Punts en un joc. He guanyat el tanto, /Gols, ha marcat dos tantos./Fer mal. Li han fet un mal tanto. | Llar | Cervera |
| 377 | Refle | Arbitre | Esport | Cervera |
| 376 | Encarquinant | Brutícia molt agafada, difícil de netejar | Llar | Cervera |
| 375 | Carquí | Brut, brutícia | Llar | Cervera |
| 374 | Alego | De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona | –Altres– | Maldà |
| 373 | Aconseguir | Perseguir | Rel. personals | Maldà |
| 372 | Afedelisto | Exclamació relativa a alguna cosa o fet molt sorprenent | Rel. personals | Torà |
| 371 | Marfull | Mosquit | Natura | Maldà |
| 370 | Fato | indicatiu de quantitat, 'Massa fato per dinar', 'porta tot lo fato' | Rel. personals | Torà i altres de la vall del llobregós |
| 369 | Carnús | Home de molta còrpora i de poc enteniment. | Personalitat | Maldà |
| 368 | Rostar | Escurar | Alimentació | Calaf |
| 367 | Talèries (les) | Molt tard | –Altres– | La Manresana |
| 366 | Llord | Brut | –Altres– | La Manresana |
| 365 | Saltar | Baixar d'un vehicle o transport. | –Altres– | La Manresana |
| 364 | Carro de trabuc | Carro útil per feinejar al camp per portar i bolcar càrregues. | Treball | La Prenyanosa |
| 363 | Freginal | Farraginal. Tros per a farratges, habitualment una feixa o tros petit. | Economia | La Prenyanosa |
| 362 | Tabardo | Abric gruixut i calent. | Vestimenta | Barcelona |
| 361 | Gec | Abric | Vestimenta | La Manresana |
| 360 | Ser/estar a la figuera | Badar | Rel. personals | La Manresana |
| 359 | Collons-dandara | Expressió: vés als cullons-dandara (vés a la merda). | Rel. personals | La Manresana |
| 358 | Marjondona | Dona que cuida o serveix algú. | Treball | La Manresana |
| 357 | Llargavistes | Prismàtics | –Altres– | La Manresana |
| 356 | Gavinet | Ganivet | Llar | La Manresana |
| 355 | Bufiot | Biot, clot. Pot sortir en un tros i s'ha de tapar o reparar per tal que no es faci més gros i pugui afectar la integritat d'una paret de marge propera, per exemple. | Natura | La Manresana |
| 354 | Eixorivit | Despert, viu, reviscolat, eixerit. Per exemple: Fa no res que aquest nen estava pansit i ara esta ben eixorivit. | Personalitat | La Manresana |
| 353 | Pandero | Cul (figuradament) | –Altres– | La Manresana |
| 352 | Tururut viola | Expressió o exclamació quan alguna cosa ja ha passat, i de vegades no l'hem pogut aprofitar. | Rel. personals | La Manresana |
| 351 | Panistra | Beneitot, curt d'enteniment | Personalitat | Maldà |
| 350 | Matalot | Individu beneit, corpulent, però curt de gambals | Rel. personals | Maldà |
| 349 | Maixant | Dolent, de mala qualitat | –Altres– | Maldà |
| 348 | Aumon | Enlloc | –Altres– | Maldà |
| 347 | Catxar | Fer l'acte sexual | Rel. personals | Maldà |
| 346 | Estellador | Comporta que serveix per desviar l'aigua d'un rec més gran a un de més petit. | Natura | Cervera |
| 345 | Sunyer | Somier | Llar | Cervera |
| 344 | Electra | Subministrament elèctric. | Economia | Maldà |
| 343 | Eixarreït | Molt sec, recremat. | Natura | Maldà |
| 342 | Fullanius | Destructor de nius d’aus. Buidar nius quan encara les aus coven els ous o crien els pollets. Per extensió als que malmeten qualsevol cosa pel sol plaer de fer-ho. | Natura | Maldà |
| 341 | Fer llunes | Sostraure un sac de gra de casa i anar-lo a vendre d’amagatotis | Treball | Maldà |
| 340 | Fer festes | Acaronar | Rel. personals | Maldà |
| 339 | Mula guita | Mula rebel. Mula propensa a etzibar cosses. | Treball | Maldà |
| 338 | Margendona | Majordona. Senyora gran que té cura de la casa civil del senyor Rector. | Religió | Maldà |
| 337 | No em vague | No em va bé, no tinc temps | Treball | Maldà |
| 336 | Servar | Sostenir, subjectar. Aguantar i vigilar una cosa durant un breu període de temps. | –Altres– | Maldà |
| 332 | Popa | Mamella | –Altres– | Maldà |
| 331 | Mangala | Bastó de passeig | Esport | Maldà |
| 330 | hòmens | homes | –Altres– | en gran part del dialecte occidental i en tot el valencià, e |
| 329 | Ruella | Rosella | Natura | Cervera |
| 328 | Carrutxes | Caminador per a nen petit | Llar | Cervera |
| 327 | Panistra | Cove/Panera | Llar | Cervera |
| 326 | Bensill/Vensill | Cordill | Treball | Cervera |
| 325 | Venturer/a | Vehicle ja utilitzat (2a ma) | Economia | Cervera |
| 324 | Didala | Protector pel dit, era allargat i cobria tot el dit. | Llar | Cervera |
| 323 | Agavelladors/Gavelladors | Majoristes que compraven, conills, pollastres, ous als pagesos | Economia | Cervera |
| 322 | Pericó | Recipiennt on va a parar l'aigua de la pluja que recull la taulada i es distribueix cap a la cisterna o cap a la claveguera | Llar | Cervera |
| 321 | Susto | Ensurt, esglai | Rel. personals | Cervera |
| 320 | Graciosa | Gasosa, beguda amb gas ensucrada, La Casera | Alimentació | Cervera |
| 319 | Llimpiar | Netejar lloc | Llar | Cervera |
| 318 | Puesto | Lloc: guarda les coses al seu puesto | Llar | Cervera |
| 317 | L'ensendemà | L'endemà | Rel. personals | Maldà |
| 316 | sisquere | Tant de bo | Rel. personals | Maldà |
| 315 | qui te treballadors i no els veu es torna pobre i no so creu | qui te personal al seu conte es bo que ho controli | Rel. personals | Sant Guim de Freixenet |
| 314 | si te'n calces no te'n vesteixis | es diu de una persona que no te'n pots fiar massa | Personalitat | Sant Guim de Freixenet |
| 313 | sitrill, sitrilleres | setrill, setrilleres | Alimentació | Cervera |
| 312 | Ancabat | Després, en acabar... | –Altres– | Sant Ramon |
| 311 | Trebinella | Barrina de fuster | Treball | Calaf |
| 310 | Bacó -ona | Persona bruta o també que diu mal. | Rel. personals | La Prenyanosa |
| 309 | Forjar-se | Posar-se la camisa o la roba bé, per no ser un malforjat. | Vestimenta | La Manresana |
| 308 | Cap d'esquila | Persona que és criticada pel que ha dit o fet. Per exemple: 'Ves al tanto a posar-te en aquell conflicte, que t'agafaran de cap d'esquila'. | Rel. personals | La Manresana |
| 307 | Pervaricar | Enfadar-se, molestar-se, exclamar-se. Exemple: 'Au, home, au, torna'm la pilota que et vaig deixar i no em facis pervaricar'. | Rel. personals | La Manresana |
| 306 | fato | coses | –Altres– | Sant Guim de Freixenet |
| 305 | colagre | coragre, acidesa d'estòmac | Sanitat | Cervera, La Morana, Pelagalls |
| 304 | deixatar | batre els ous (per fer una truita) | Alimentació | Valles, Penedes i Girona |
| 303 | deixatar | batre un ou amb un altre liquid, Ous deixatats amb gasosa era una beguda energetica per la canalla | Alimentació | Estaras |
| 302 | brossat | formatge, de textura semblant al mato, que surt d'escalfar el serum sobrant de fer els formatges, serum anomenat xerigot, el xerigot s'escalfa fins a temperatures gairebé d'ebullició amb cabellera d'escarxofa o altres acids | Alimentació | La Morana, Pelagalls |
| 301 | bajoca | mongeta tendra | Alimentació | La Morana |
| 300 | sobrefruitat | menjar quelcom després del àpat, o fora d'hores, per caprici | Alimentació | La Morana |
| 299 | mandonguera, mandongueres | dona que organitza el mandongo, dones que fan el mandongo | Alimentació | Estaras |
| 298 | mandongo | feines relaciuonades amb la matança del porc, en concret adobar la carn, budellam i sang per fer embotits | Alimentació | Cervera |
| 297 | tros | camp de cultiu | Natura | Cervera |
| 296 | Ensumania | Xemeneia | Llar | Conesa |
| 295 | Jo et flic jo et floc. Ni tu ni jo tampoc. | Quan algú es quedava amb un pam de nas per no poder fer alguna cosa | –Altres– | Sant Guim de Freixenet |
| 294 | Enjub | Bassa | –Altres– | Sant Guim de Freixenet |
| 293 | silló | càntir | Llar | Cervera, La Morana |
| 292 | cimintiri | cementiri | –Altres– | Cervera |
| 291 | siroll | soroll | –Altres– | Cervera |
| 290 | pa Deu m'on doni do | frase emprada en plegar el pa caigut a terra, demanant que no en falti mai | Llar | La Morana |
| 289 | fet i deixat estar | persona que no es cuida, que no s'arregla | Rel. personals | La Morana |
| 288 | empostada | postada, prestatge, | Llar | Cervera |
| 287 | fes-ho una altre camí | repeteix-ho | Educació | La Morana |
| 286 | gripia | teca, menjar | Alimentació | La Morana |
| 285 | sutxa | pols de carbonilla que queda enganxada a les ximeneies | Llar | Cervera |
| 284 | anar al troç | anar a una finca | Economia | Cervera |
| 283 | anar a la vinya | anar a una finca encara que ni hi hagi plantada vinya | Economia | Cervera |
| 282 | tumatiga | tomaquet | Alimentació | Cervera |
| 281 | safranoria | pastanaga | Alimentació | La Morana |
| 280 | berro | porc mascle, persona porca | Economia | Cervera |
| 279 | trumfo, trumfes | patata, patates | Alimentació | La Morana |
| 278 | aumolls, aumollets | estri en forma de pinces per girar la carn a la brasa, o recolocar les brases | Llar | Cervera |
| 277 | plagota | dona lleugera de cascos, | Rel. personals | La Morana |
| 276 | vinova | inflamació amb protuberància, 'la vacuna m'ha fet una vinova' | Sanitat | La Morana, Talladell |
| 275 | Frabalà | Farbalà, banda de roba que adorna una faldilla | Vestimenta | Sant Ramon |
| 274 | xura, axurat | que té bona figura, que una roba li escau bé, una camisa ben axurada | Vestimenta | Cervera |
| 273 | Esclamalls | Ganxos i ferros que servien per penjar les olles en els focs a terra | Llar | Cervera |
| 272 | Siquia | Sèquia (lloc per on passa l'aigua per regar els horts. | Treball | Cervera |
| 271 | Matxo | Híbrid d'un cavall i una burra | Treball | Cervera |
| 270 | Casal | Compartiment on es guarda el gra. | Treball | Cervera |
| 269 | Clotxa | Lloc on hi ha el foc en el foc a terra | Llar | Cervera |
| 268 | Camalleres | Caramelles | Llar | Cervera |
| 267 | Cullereta | Larva de Granota (cap gros) | Natura | Cervera |
| 266 | Beracroc | Albercroc | Alimentació | Cervera |
| 265 | Asserven | Les cames no m'asserven | Natura | Talavera |
| 264 | Poll ressuscitat | Nou Ric | Rel. personals | Talavera |
| 263 | Empudegar | Molestar | Rel. personals | Talavera |
| 262 | Prèmits | Premis | Esport | Sant Ramon |
| 261 | Auliva | Oliva | Alimentació | Cervera |
| 260 | Desermir | Netejar un terreny erm per conreuar-lo | Natura | Cervera |
| 259 | popes | els pits d'una noia o senyora | Rel. personals | Cervera |
| 258 | escatxigar, escatxic | en oriental, esquitx, esquitxar; mullar amb gotes d'aigua | Llar | Cervera |
| 257 | toll | en oriental, bassal; clot amb aigua | Natura | Cervera |
| 256 | aubergínia | albergínia, la verdura. | Alimentació | Cervera |
| 255 | xafatolls | entremilat, mal destre | Personalitat | Torrefeta |
| 254 | xinxollar | sacsejar un liquid dins una ampolla | Llar | Torrefeta |
| 253 | Esmoriac | Rat penat | Natura | Cervera |
| 252 | Esparverat/da | Es diu d'algú quan està molt esverat/da, excitat/da. | Rel. personals | Cervera |
| 251 | Arroplegar | Agafar o recollir algun/s objectes, sovint del terra. | Llar | Cervera |
| 250 | Eixut/a | Es diu de la persona que te un caràcter poc amigable. | Rel. personals | Cervera |
| 249 | Tints | Llapis de colors | Educació | Cervera |
| 248 | Déu me'n lliuri!! | Exclamació similar a Mare de Déu Senyor | Religió | Cervera |
| 247 | Foc a terra | Llar de foc. | Llar | Palou |
| 246 | Rostar | Escurar. Rostar el plat. | Alimentació | Palou |
| 245 | Safatans | Serradures | Treball | Sant Ramon |
| 244 | M'ha apretat així | Com m'ha donat la gana, a la meva manera. També es diu 'Ara no li aprete', ara no li ve de gust | Llar | Sant Ramon |
| 243 | Malmirrós | Aquest nen no sap què té, no es troba bé. Està malmirrós | Llar | Sant Ramon |
| 242 | Cony de món | Carai, caram | Llar | Sant Ramon |
| 241 | Fer 10 hores | És l'esmorzar de mig matí. | Llar | Sant Ramon |
| 240 | Canalla | Nens petits, infants | Llar | Sant Ramon |
| 239 | Escatxic | T'ho diuen quan ets petit i emprenyes per casa | Llar | Sant Ramon |
| 238 | Katiuskes | Botes d'aigua | Llar | Cervera |
| 237 | Astanalles | Alicates | Llar | Sant Ramon |
| 236 | Senalla | Bossa d'espart amb nanses | Llar | Cervera |
| 235 | Pepa de ral | Prostituta | –Altres– | Cervera |
| 234 | a vere | a veure, presteu atenció; com una puntualització. | Educació | Cervera |
| 231 | Averar | Atansar, apropar | Llar | El Talladell |
| 230 | Almolls | Estri per remenar la llar de foc o “el foc a terra” | Llar | Cervera |
| 229 | Casigaller | Lloc on es guarda la roba vella i atrotinada | Llar | Talavera |
| 228 | acotxar | doble sentit, ajupir o estirar o també tapar-se. | Llar | Torrefeta |
| 227 | esmolet | trapella, enjugassat | Personalitat | Torrefeta |
| 226 | trevol | sostre | Llar | Torrefeta |
| 225 | com | menjadora d’animals | Llar | Torrefeta |
| 224 | xigró | cigró | Alimentació | Calaf |
| 223 | toll | clot aigua de pluja | Natura | Calaf |
| 222 | Fregat !!! | Eixugar-se o rentar-se | –Altres– | Sant Ramon |
| 221 | Quin mal viure!!! | Quan algú ho està passant malament | Rel. personals | Sant Ramon |
| 220 | De Herodes a Pilats | Que la cosa no canvia i no avança, està encatllat | Rel. personals | Sant Ramon |
| 219 | Cafeter/ra | Qui porta el bar i et serveix el café | –Altres– | Sant Ramon |
| 218 | Anar al café | Anar al bar | –Altres– | Sant Ramon |
| 217 | Cèrcol | Rodona, cercle | –Altres– | Sant Ramon |
| 216 | Això és de mira no em toquis | Quan una cosa es veu que no és massa bona i que es pot trencar en qualsevol moment | –Altres– | Sant Ramon |
| 215 | Plou a bots i a barrals | Plou molt | Natura | Sant Ramon |
| 214 | Déu me'n guard !!!!!! | Exclamació, ho dius quan no vols que et passi, que Déu faci que no et passi | Religió | Sant Ramon |
| 213 | Gibrelleta | Recipient per fer pipí. Orinal | Llar | Sant Ramon |
| 212 | Gibrell | Recipient on es posa aigua per rentar alguna peça de roba | Llar | Sant Ramon |
| 211 | Has vist Rita!!!! | Expressió. Cosa que semblava impossible però que ha passat | –Altres– | Sant Ramon |
| 210 | Qui canta a la taula i xiula al llit no té el cervell ben eixit | T ho deien quan, a vegades, cantaves dinant | Educació | Sant Ramon |
| 209 | Fer via | Anar passant | –Altres– | Sant Ramon |
| 208 | Anar a estudi | Anar a l'escola | Educació | Sant Ramon |
| 207 | Rojar | Vomitar | –Altres– | Sant Ramon |
| 206 | Ets un làssaro | Ser encantat!! No adonar-se de les coses | Rel. personals | Sant Ramon |
| 205 | Xono/a | Brut/a | –Altres– | Sant Ramon |
| 204 | Aquí hi ha un tres | Que no s entén, hi ha quelcom amagat | Rel. personals | Sant Ramon |
| 203 | Batua l'olla!!! | Exclamació. Caram !! | –Altres– | Sant Ramon |
| 202 | Ets un calçasses | Que et deixes dominar | Rel. personals | Sant Ramon |
| 201 | Icglésia | Lloc de culte | Religió | Sant Ramon |
| 200 | Vés-te'n Anton que el que es queda ja es compon | Quan algú es mort , la parella de seguida refà la vida, troba parella | Rel. personals | Sant Ramon |
| 199 | La culpa és molt negra | Ningú vol ser el culpable | Rel. personals | Sant Ramon |
| 198 | Cuarto | Estança per dormir | Llar | Sant Ramon |
| 197 | Cuartos | Diners | Economia | Sant Ramon |
| 196 | Ansumar | Olorar | –Altres– | Sant Ramon |
| 195 | Fuig!!! | Demanar distància | –Altres– | Sant Ramon |
| 194 | Antrampussar | Ensopegar | –Altres– | Sant Ramon |
| 193 | Bacicleta | Bicicleta | Esport | Sant Ramon |
| 192 | Aubaga | Zona ombrívola | Natura | Sant Ramon |
| 191 | ganiveta | ganivet del pa | Llar | Calaf |
| 190 | mixó | pardal | Natura | Calaf |
| 189 | pèixer | donar de menjar | Alimentació | Calaf |
| 185 | Vànua | Vànova, cobrellit | Llar | Vergos Guerrejat |
| 184 | Safranòria | Pastanaga | Alimentació | Torà |
| 183 | Selló | Càntir | Llar | Sanaüja |
| 182 | Fandilla | Faldilla | Vestimenta | Cervera |
| 181 | Macasano | Escriptori integrat en un moble. | Llar | Cervera |
| 180 | Llàpits | Llàpis | –Altres– | Cervera |
| 179 | Ansacte | Exacte | Rel. personals | Cervera |
| 178 | Añadit | 1: Afegit 2: Veure 'bissonyé'. Part parcial d'una perruca. | Vestimenta | Cervera |
| 177 | Bissonyé | Perruca parcial per cobrir àrees sense pèl i complementar amb pèl natural | Vestimenta | Cervera |
| 176 | Gargansó | Coll | –Altres– | Cervera |
| 175 | Aumón | Enlloc | Rel. personals | Cervera |
| 174 | Xicolata | Xocolata | Alimentació | Cervera |
| 164 | Triàngol | Triangle | Alimentació | Cervera |
| 163 | Salencio | Espardenya tipus 'càmping', amb sola de goma. | Vestimenta | Cervera |
| 162 | Saumoll | Estar tou, per exemple: el pa està saumoll. | Alimentació | Cervera |
| 161 | Asmari | Armari | Llar | Cervera |
| 160 | Perdal | Ocell (pardal) | Natura | Cervera |
| 159 | Anar a la veu | Estar al cas d'alguna cosa | Treball | Santa Coloma de Queralt |
| 158 | errar-se de pas | ennuegar-se | Alimentació | Concabella |
| 157 | Una gola | Una llaminadura o golafreria. Entès com un menjar dolç o de postres | Alimentació | Sant Ramon |
| 156 | Anaire | Que una cosa se'n va en orris, que ha caigut o que s'ha tirat a terra | Llar | Sant Ramon |
| 155 | Ansufatar | Ensulfatar | –Altres– | Sant Ramon |
| 154 | Llavontes | Aleshores | Rel. personals | Palou |
| 153 | Com hi ha món! | Expresió de sorpresa | Llar | Guissona |
| 152 | Sangartilla | Sargantana | Natura | Palou |
| 151 | Enxumenia | Xemeneia | Llar | Sant Ramon |
| 150 | Llorigó | cria de conill | Natura | Estaràs |
| 149 | Trotxar (ja trotxe) | Bullir, l’aigua per exemple | Alimentació | Estaràs |
| 148 | Enllangastat | Enganxifós, quan una superfície està bruta de greix | Llar | Sant Ramon |
| 147 | Goita | Mirar | Rel. personals | Sant Ramon |
| 146 | Esvoliac | rat `penat | Natura | La Prenyanosa |
| 145 | Prèssic | Préssec | Alimentació | Gra |
| 144 | Cassigall | Objecte o persona atrotinada | Llar | La Manresana19 |
| 143 | Ploia | Plovia | Rel. personals | La Manresana |
| 142 | Ostres | Sorpresa, idem a Caram | –Altres– | Comabella |
| 141 | Tirarany | Teranyina | Natura | Sant Ramon |
| 140 | Trigar | Tardar | –Altres– | Sant Ramon |
| 139 | Aiga | Aigua | Natura | Sant Ramon |
| 138 | Apriar | Arreglar | –Altres– | Sant Ramon |
| 137 | Xiculata | Xocolata | Alimentació | Sant Ramon |
| 136 | Tumàtic | Tomata | Alimentació | Sant Ramon |
| 135 | Tumatiguera | Tomatera | Alimentació | Sant Ramon |
| 134 | Entrepussar | Ensopegar | –Altres– | Guissona |
| 133 | Domillo | Llom | Alimentació | Sant ramon |
| 130 | Trossar les sabates | cordar, lligar | Vestimenta | Segarra |
| 129 | esbalçar | Estimbar, caure en un barranc | Treball | Cellers |
| 128 | escatxigar | esquitxar | –Altres– | Torà |
| 126 | Un camí | Una vegada, un cop | –Altres– | Sedó |
| 124 | Graus | Escales | Llar | Florejacs |
| 123 | Lego | Aviat | –Altres– | Florejacs |
| 122 | Torcat llor | Mocarse | Rel. personals | Palou |
| 121 | Esquetxigar | Mullar amb l'aigua,esquitxar | Llar | La segarra |
| 120 | Orxegar | Vomitar | –Altres– | Palou |
| 119 | Ha passat X camins | Ha passat X nombre de vegades | –Altres– | Torà |
| 118 | Ves si hai tancat amb clau | Mira si he tancat amb clau | Llar | Massoteres |
| 117 | Cotxar | Tapar-se | Llar | La Curullada |
| 116 | Tros | Porció de terra de cultiu | Alimentació | La Segarra |
| 115 | voliana | papallona | –Altres– | Cervera |
| 114 | De vell a anya , no és pot passar | Que tot té un final | –Altres– | Sant Ramon |
| 113 | En pic | 'En pic vinguis,soparem' | Rel. personals | Cervera10 |
| 112 | Els Reissos | Els REIS Mags | Llar | Guissona |
| 110 | Estic trinxat/trinxada | Estic molt cansat/cansada | Rel. personals | Cervera |
| 103 | Ja faré cap | Ja vindré | Rel. personals | Cervera |
| 102 | Veracroc | Albercoc, tipus de fruita d'estiu | Alimentació | Cervera |
| 101 | Keds | Sabata esportiva | Esport | Cervera |
| 99 | Aumolls | Tenalles emprades en el foc a terra | Llar | Torà |
| 98 | tupí | 1. Recipient petit i d'una nansa per escofar-hi líquids. 2. Cap (figuradament); per exemple: 'Noi, fes anar el tupí'. | –Altres– | Sant Ramon |
| 97 | escofar | escalfar | Llar | Sant Ramon |
| 96 | neular-se | Pansir-se, encongir-se, entristir-se, enfadar-se | Personalitat | Sant Ramon |
| 95 | Trigar | Elegir | –Altres– | Cervera |
| 94 | dis-me | diga'm | Rel. personals | Cervera |
| 93 | Indicció | Injecció | Sanitat | Cervera |
| 92 | Neular | separar la mare de la cria fins al punt que deixi de reconèixer-la com a seva. | Natura | Cervera |
| 91 | pòtol | persona sense ofici ni benefici | Personalitat | diversos |
| 90 | carrincló | Persona o comportament passat de moda | Personalitat | Massoteres, torà |
| 89 | Gribi | Tremolor amb impressió de fred; estremiment causat per un soroll o una emoció molt forta. 'Quin gribi quan has rascat la pissarra amb les ungles!' | –Altres– | Cervera |
| 88 | grapal | gripau | Natura | Torà |
| 87 | Bugor | Vapor d'un cos en ebullició o en fermentació. Entelar o 'embugonar els vidres del cotxe' | Natura | Cervera |
| 86 | flit | matamosques | Llar | Cervera |
| 85 | mixons | ocells, pardals | Natura | Cervera |
| 84 | Caps de trona | Persona sense res al cap | Personalitat | Cervera |
| 83 | postada | lloc on posar objectes | Llar | Torà |
| 71 | Cap de trons | Persona sense res al cap | Personalitat | Cervera |
| 69 | xinxollar | sacsejar (un líquid) dins el seu recipient | Alimentació | Cervera |
| 68 | ambúrnia | recipient gran per a líquids | Llar | Torà |